Pescaturisme
La meva experiència marítima anual anar a la mar un dia a lestiu ha estat aquest any complicada. Una llevantada espectacular va deslluir-la una mica, però va ser, com sempre, enriquidora i emotiva. Hi ha coses, però, que amb el temps han canviat molt. Ara lespectacle meravellós de la sortida de les barques a les set del matí, una postal típica del nostre port, ja no atreu ningú. Recordo que abans hi havia un bon grapat de gent a la punta del moll per veure sortir les barques i també a larribada de les embarcacions. Potser fóra bo recordar-ho als fulletons publicitaris perquè la gent sassabenti que pot gaudir daquesta possibilitat.
La meva jornada pesquera a bordo del Gafor, dels meus amics els germans Gavaldà, va ser el que en daltres països com Itàlia i França sanomena pescaturisme, però que a casa nostra encara no està legalment implantat per diversos motius. Precisament aquest va ser un dels temes de conversa amb el Josep (el gran de lEusebio) tot repassant lestat del sector, que travessa hores baixes, ja sigui pel preu del petroli, pel baix preu del peix o per la reducció de les captures. Per tant, cal buscar sortides. Una, no lúnica ni tampoc miraculosa, pot ser aquesta que ja sha implantat a daltres llocs i que al nostre país ja han començat a provar els rapitencs des duna certa il·legalitat.
Es tracta daprofitar les possibilitats del turisme vinculat a la pesca. En definitiva, poder portar turistes a les barques de pescadors perquè puguin veure com és la vida a la mar i com shi treballa. És evident que hi ha tècnics i especialistes que saben com plantejar-ho i que trobaran amb els implicats confraries, pescadors i administracions la manera de portar-ho a la pràctica. Però té tota la lògica del món que si una experiència com lagroturisme, o turisme rural, ha tingut èxit i molt, no veig perquè el pescaturisme no es pot implantar, consolidar i aportar uns ingressos suplementaris a la gent de la mar. Però no és només això. A banda del benefici econòmic, els pescadors també donaran a conèixer el món de la pesca, que la societat actual desconeix. I a més, contribuiran a explicar el medi natural a un públic a vegades molt allunyat del que suposa la feina de la mar.
Estic segur que si lexperiència tira endavant com és habitual ladministració va lenta i no té pressa, potser perquè no hi ha una conselleria del ram serà un èxit. La gent gaudirà de veure el pont de les nostres barques, cada cop més carregat daparells que lequiparen a la cabina dun avió i on el patró els farà una demostració dels grans coneixements tècnics i naturals que tenen. Veuran també la tecnologia, silenciosa comparada amb el passat, dels motors actuals, maquinàries de precisió quasi suïssa. Segurament també sadonaran de la duresa de la feina en molts moments del dia, però viuran també lapassionant món que depara la xerradora en els moments de més relax
I tindran com a moments culminants quan tastin i assaboreixin el ranxo que els faran a bordo els cuiners de cada embarcació. Només per això ja valdria la pena embarcar-se en una jornada de pescaturisme, per poder gaudir del menjar daquests mestres autodidactes de la cuina marinera, que amb quatre productes de la mar, siguin cananes o raps, segurament faran gaudir els turistes com mhan fet gaudir a mi. I estigueu segurs que no us donaran peix den terra.
És un tema massa seriós perquè es quedi només amb una fanalada, hi calen hores de debat i de reflexió.
Josep Capella és periodista
La meva jornada pesquera a bordo del Gafor, dels meus amics els germans Gavaldà, va ser el que en daltres països com Itàlia i França sanomena pescaturisme, però que a casa nostra encara no està legalment implantat per diversos motius. Precisament aquest va ser un dels temes de conversa amb el Josep (el gran de lEusebio) tot repassant lestat del sector, que travessa hores baixes, ja sigui pel preu del petroli, pel baix preu del peix o per la reducció de les captures. Per tant, cal buscar sortides. Una, no lúnica ni tampoc miraculosa, pot ser aquesta que ja sha implantat a daltres llocs i que al nostre país ja han començat a provar els rapitencs des duna certa il·legalitat.
Es tracta daprofitar les possibilitats del turisme vinculat a la pesca. En definitiva, poder portar turistes a les barques de pescadors perquè puguin veure com és la vida a la mar i com shi treballa. És evident que hi ha tècnics i especialistes que saben com plantejar-ho i que trobaran amb els implicats confraries, pescadors i administracions la manera de portar-ho a la pràctica. Però té tota la lògica del món que si una experiència com lagroturisme, o turisme rural, ha tingut èxit i molt, no veig perquè el pescaturisme no es pot implantar, consolidar i aportar uns ingressos suplementaris a la gent de la mar. Però no és només això. A banda del benefici econòmic, els pescadors també donaran a conèixer el món de la pesca, que la societat actual desconeix. I a més, contribuiran a explicar el medi natural a un públic a vegades molt allunyat del que suposa la feina de la mar.
Estic segur que si lexperiència tira endavant com és habitual ladministració va lenta i no té pressa, potser perquè no hi ha una conselleria del ram serà un èxit. La gent gaudirà de veure el pont de les nostres barques, cada cop més carregat daparells que lequiparen a la cabina dun avió i on el patró els farà una demostració dels grans coneixements tècnics i naturals que tenen. Veuran també la tecnologia, silenciosa comparada amb el passat, dels motors actuals, maquinàries de precisió quasi suïssa. Segurament també sadonaran de la duresa de la feina en molts moments del dia, però viuran també lapassionant món que depara la xerradora en els moments de més relax
I tindran com a moments culminants quan tastin i assaboreixin el ranxo que els faran a bordo els cuiners de cada embarcació. Només per això ja valdria la pena embarcar-se en una jornada de pescaturisme, per poder gaudir del menjar daquests mestres autodidactes de la cuina marinera, que amb quatre productes de la mar, siguin cananes o raps, segurament faran gaudir els turistes com mhan fet gaudir a mi. I estigueu segurs que no us donaran peix den terra.
És un tema massa seriós perquè es quedi només amb una fanalada, hi calen hores de debat i de reflexió.
Josep Capella és periodista