Més sobre la nova cuina (II)
Avui en dia trobaríem nous cuiners que no saben fer una truita consistent, de forma habitual, flonja, ni crua ni resseca; ni un estofat de vedella com cal, estouffé, com diuen els francesos, és a dir, ofegat, asfixiat, amb el temps corresponent, amb paciència. No la bullinada de carn amb patates i la fulla de llorer. Ni tan sols es té la discreció de guisar-ho tot conjuntament. En surt un estofat per fer diners, no per menjar, i es defensen dient que està passat de moda, que limportant són els nous plats que han inventat o imaginat. He de dir que parlo per experiència.
La nova cuina ha aportat, certament, moltes novetats: estris de cuina, la refrigeració instantània, la conservació daliments, etc., etc., evidentment no tot és negatiu, però si les noves generacions de cuineres i cuiners segueixen i emparen la nova cuina, jo em pregunto: on quedaran aquells arrossos sumptuosos, aquells canalons farcits com cal, aquells conills i pollastres rostits amb calma, dauradets sense pressa, i tota mena de peixos sortint de la barca per fer els deliciosos suquets i les reconfortants sopes de peix?
És possible que es produeixin els estralls de lenyorament en les persones, després dhaver menjat de joves o petits la seva cuina local i tradicional. És un fet comprovat que quan una persona canvia de país, el que més troba a faltar és el que ha menjat de petit o de gran.
De bons cuiners, cuiners de debò, nhi ha molt pocs. Mai nhi ha hagut gaires, perquè la cuina tradicional és molt difícil de fer i demana un llarg aprenentatge. Com que existeix manca de bons cuiners i els sous són molt elevats no es pot dir a un cuiner que es conformi a ensenyar. Seria un màrtir ple de vocació. I així va marxant part de la cuina actual, entre els excessos dimaginació, la cuina importada que ara en diuen internacional i la monotonia de les multinacionals.
De tota manera no ens hi hem de capficar massa, les coses es fan així i així anirem tirant. Ben mirat, tampoc ens va tant malament. El perill està en el fet que ens hi acostumem i trobem normal la manera en què de vegades mengem.
La nova cuina ha aportat, certament, moltes novetats: estris de cuina, la refrigeració instantània, la conservació daliments, etc., etc., evidentment no tot és negatiu, però si les noves generacions de cuineres i cuiners segueixen i emparen la nova cuina, jo em pregunto: on quedaran aquells arrossos sumptuosos, aquells canalons farcits com cal, aquells conills i pollastres rostits amb calma, dauradets sense pressa, i tota mena de peixos sortint de la barca per fer els deliciosos suquets i les reconfortants sopes de peix?
És possible que es produeixin els estralls de lenyorament en les persones, després dhaver menjat de joves o petits la seva cuina local i tradicional. És un fet comprovat que quan una persona canvia de país, el que més troba a faltar és el que ha menjat de petit o de gran.
De bons cuiners, cuiners de debò, nhi ha molt pocs. Mai nhi ha hagut gaires, perquè la cuina tradicional és molt difícil de fer i demana un llarg aprenentatge. Com que existeix manca de bons cuiners i els sous són molt elevats no es pot dir a un cuiner que es conformi a ensenyar. Seria un màrtir ple de vocació. I així va marxant part de la cuina actual, entre els excessos dimaginació, la cuina importada que ara en diuen internacional i la monotonia de les multinacionals.
De tota manera no ens hi hem de capficar massa, les coses es fan així i així anirem tirant. Ben mirat, tampoc ens va tant malament. El perill està en el fet que ens hi acostumem i trobem normal la manera en què de vegades mengem.