(L'ANGLE MORT) Patrimoni histèric
Si hi ha un tema complicat amb el creixement urbanístic és el del patrimoni històric. Posar dacord els interessos econòmics privats, el desenvolupament del municipi, els sentiments identitaris i prendre una decisió política sobre permetre enderrocar, reformar o restaurar ens pot posar a la vora de la histèria per la història.
I parlant dalteracions psicològiques, penso que a vegades sembla que patim un trastorn bipolar, i passem de no donar importància a alguns elements del patrimoni local a patir una efervescència exaltada pels indrets que testimonien la nostra història col·lectiva.
En aquests moments es posa en marxa un pla de millora al Barri Antic, però durant molts anys la normativa i la seva aplicació han estat tan laxes a les obres del barri que tothom ha fet el que ha volgut, salvant casos comptats. A més, han aparegut massa exemples on el caprici i el gust personal han passat per damunt daltres criteris.
Però si hi ha una patologia clara en el diagnòstic de la nostra bipolaritat, és la construcció prevista dun campanar a lesglésia de Sant Pere, per poder-hi fer repicar les campanes i avisar la gent, tot això en plena època de la telefonia mòbil. Largument més sentit en defensa daquest campanar és que cal tenir cura del patrimoni històric i que era una vella aspiració dels veïns del barri pescador. Perfecte, totalment respectable, però aleshores perquè es va enderrocar el Pòsit ara fa dos anys? No era també patrimoni històric local? No tenia un valor carismàtic evident? No ens unia col·lectivament com a símbol de la nostra història recent? No era també una demanda dels pescadors per fer-ne la seva seu social? La raó que es va donar és que no tenia valor arquitectònic i que per raons de seguretat shavia denderrocar, sense contemplar solucions com conservar la façana i sense tenir un projecte clar del que shi faria per poder, com a mínim, comparar. Es va acabar amb el seu aspecte, amb la seva personalitat i la que conferia al seu entorn. Avui construirem un campanar, que amb tots els respectes, té el mateix valor arquitectònic que podia tenir el Pòsit però que caldrà veure si té el carisma i la personalitat de ledifici desaparegut i que ha deixat pas a una plaça asfaltada, plena, això sí, de lucratius llocs daparcament.
Vives voco, mortuos plango, fulgura frango, crido els vius, planyo els morts, desfaig les tempestes, diu ladagi sobre les campanes. Potser sí que necessitem un campanar que ens cridi a linterès responsable sobre el patrimoni històric, que recordi morts prematures i precipitades dedificis històrics, i, sobretot, que eviti tempestuoses discussions sobre els nostres elements històrics amb la presència duna figura que marqui un criteri clar i amb la complicitat de polítics i ciutadans.
I parlant dalteracions psicològiques, penso que a vegades sembla que patim un trastorn bipolar, i passem de no donar importància a alguns elements del patrimoni local a patir una efervescència exaltada pels indrets que testimonien la nostra història col·lectiva.
En aquests moments es posa en marxa un pla de millora al Barri Antic, però durant molts anys la normativa i la seva aplicació han estat tan laxes a les obres del barri que tothom ha fet el que ha volgut, salvant casos comptats. A més, han aparegut massa exemples on el caprici i el gust personal han passat per damunt daltres criteris.
Però si hi ha una patologia clara en el diagnòstic de la nostra bipolaritat, és la construcció prevista dun campanar a lesglésia de Sant Pere, per poder-hi fer repicar les campanes i avisar la gent, tot això en plena època de la telefonia mòbil. Largument més sentit en defensa daquest campanar és que cal tenir cura del patrimoni històric i que era una vella aspiració dels veïns del barri pescador. Perfecte, totalment respectable, però aleshores perquè es va enderrocar el Pòsit ara fa dos anys? No era també patrimoni històric local? No tenia un valor carismàtic evident? No ens unia col·lectivament com a símbol de la nostra història recent? No era també una demanda dels pescadors per fer-ne la seva seu social? La raó que es va donar és que no tenia valor arquitectònic i que per raons de seguretat shavia denderrocar, sense contemplar solucions com conservar la façana i sense tenir un projecte clar del que shi faria per poder, com a mínim, comparar. Es va acabar amb el seu aspecte, amb la seva personalitat i la que conferia al seu entorn. Avui construirem un campanar, que amb tots els respectes, té el mateix valor arquitectònic que podia tenir el Pòsit però que caldrà veure si té el carisma i la personalitat de ledifici desaparegut i que ha deixat pas a una plaça asfaltada, plena, això sí, de lucratius llocs daparcament.
Vives voco, mortuos plango, fulgura frango, crido els vius, planyo els morts, desfaig les tempestes, diu ladagi sobre les campanes. Potser sí que necessitem un campanar que ens cridi a linterès responsable sobre el patrimoni històric, que recordi morts prematures i precipitades dedificis històrics, i, sobretot, que eviti tempestuoses discussions sobre els nostres elements històrics amb la presència duna figura que marqui un criteri clar i amb la complicitat de polítics i ciutadans.