Dilluns van tornar a la mar les barques d'arrossegament cambrilenques. Només sis, tot i que n'acabaran sent set. Abans de l'inici de la veda eren vuit les embarcacions, però la davallada d'aquest sector tradicional de Cambrils sembla no tenir fi. O encara pitjor: sembla que cada cop és més a prop de la fi.

Fa poc més de vint anys, eren una trentena les barques de l'arrastro que sortien cada dia a pescar. Moltes famílies de baix a mar vivien d'això i el moment era d'eufòria màxima després de la renovació de gairebé tota la flota mitjançant una subvenció de la Unió Europea i l'inici de la comercialització del peix des de la mateixa Confraria. El record dels més veterans encara evoca imatges d'un moll ple de gent rebent als pescadors cada tarda, amb nens corretejant entre les sàrcies i les capses de peix. Les remendadores cosint sota les moreres. Els mariners enduent-se a casa el cubell amb la seva part. Una persona nascuda al segle XXI com jo no s'ho pot ni imaginar, pràcticament.

La realitat, avui en dia, és ben diferent. Dilluns, al moll, hi havien més turistes que pescadors. Més enllà de l'anècdota, l'escenari és ben representatiu i metafòric del Cambrils actual. La pesca al nostre municipi cada cop és més a prop de convertir-se tan sols en un atractiu, una performance. D'aquí uns anys ens quedarem sense pescadors, però el Patronat de Turisme contractarà uns figurants perquè entrin a Port amb unes caixes plenes de peixos descongelats perquè els guiris facin fotos i les pengin a l'Instagram. Per seguir amb la hipèrbole, podríem dir que la pesca a Cambrils està a poc de convertir-se en el gag del museu del Polònia. Ja sabeu: “i aquí podeu veure un grup de cambrilencs pescant com feien abans!”.

Tornant a la seriositat. El que sí és cert és que, des de Turisme es promociona l'arribada de les barques com a atractiu turístic:

Una imatge de postal és el port de pesca, on podem ser espectadors d’una de les activitats més tradicionals que es poden gaudir a Cambrils, l’arribada de les barques de pesca cap a les 5 de la tarda. És tot un espectacle, l’entrada de les barques rodejades per les gavines expectants, vaixells carregats de peix i el seu desembarcament, un feinejar que no deixa indiferent a ningú. (...) Els antecedents de l’actual Confraria de Pescadors es remunten com a mínim al segle XVIII. Al llarg de la seva història ha tingut diferents noms i la seva seu ha anat canvia d’ubicació, de l’antic edifici del Pòsit de Pescadors a la seva seu actual que és al mateix port de Cambrils, al moll de ponent. (...) Actualment, del port de Cambrils surten a la mar 13 barques d’arrossegament que pesquen, principalment, orada, lluç, galera, calamar i pop; 4 barques d’encerclament, també anomenada pesca “a la llum” que capturen sardines i seitó, bàsicament; i 7 bots de tresmall, que pesquen, sobretot, llenguado, moll i sípia.

No, les dades no estan mal copiades. No sabem el temps que fa que es va redactar aquest text, però en els pocs anys que deu fer s'han perdut, literalment, la meitat de les barques d'arrossegament de Cambrils (de 13 a 7).

Evidentment, el Patronat de Turisme no en té cap culpa de la situació del sector primari que, per cert, no és molt diferent en altres indrets de l'estat. Si ens volem posar crítics, ho hauríem de fer amb les administracions superiors, que semblen no ser conscients de la magnitud del drama. Encara recordo la visita a la Confraria d'un eurodiputat, fa uns mesos. Tota una parafernàlia amb tuf electoralista, pocs mesos abans de les europees i les catalanes. Va prometre “flexibilitzar els mecanismes administratius”, però potser ja no són a temps de salvar la situació. Els joves ja no senten aquest vincle emocional amb la mar, que és l'únic que podria empènyer algú a aquest dur ofici. I davant d'aquesta manca de relleu generacional, l'extinció està assegurada. Ens podrem seguir dient poble pescador quan ja no surtin les barques?

Mentrestant, alguns es freguen les mans. Circulen rumors de que hi ha persones prenent mides al moll, suposadament per ampliar el port esportiu en detriment del pesquer. En definitiva, menys pescadors, però més turistes. No és d'estranyar, perquè els especuladors apareixen com els voltors apareixen sobre la carronya. Potser algú hauria de posar límits a aquesta fam d'enriquiment desmesurat o, potser, el que tindrem d'aquí uns anys serà fam de veritat. Com ens alimentarem sense pescadors ni pagesos?