Gai. El darrer cap de setmana de Juny se celebrava la festa de l'orgull de les persones d'aquesta condició sexual (bé, ara en diuen LGTB...), contra la que no tinc pas res en contra, ben al contrari. Jo, i suposo que molts més, tinc gent més o menys propera que reconeixen ser-ne i, feliçment per a ells, ja no han d'amagar-se de res; a més, la majoria dels que jo conec són gent agradable, educada, seriosa, de bon gust, competent, etc.

És per tot el que dic al paràgraf anterior pel que em posen especialment de mala gaita les imatges que acostumen a sortir de les desfilades que s'organitzen a molts llocs del món i que s'han convertit en esdeveniments esperpèntics, de gust deplorable, plens de personatges lamentables i amb comportaments de vergonya aliena. Em sembla que no per ser gai cal sortir disfressat de "boja perduda", fer veritables obscenitats dalt d'una carrossa o a peu de carrer, etc.

No crec que aquesta mena d'espectacles, per nomenar-los d'alguna manera, afavoreixin en absolut l'opinió que la majoria de la gent pugui tenir d'aquest col·lectiu, tan respectable com qualsevol altre (malgrat alguns d'ells, sembla)."