Ha passat ja un any des de les darreres eleccions municipals (a Cambrils una mica menys) i escoltem valoracions apocalíptiques sobre el què ha passat en aquest temps a la nostra vila marinera. “Només pugen impostos, no tenen un pla de govern, no donarà temps de fer res, no sé si veurem res. L'únic que motivava aquest govern era el pacte anti-Klein. un govern de 4 partits molt diferents i que és molt difícil posar-se d'acord...” El problema a Cambrils és que portem molt de temps escoltant aquestes afirmacions (o similars) i ja no sabem molt bé qui les diu ni a propòsit de què.

Per exemple, a finals del 2019, qui deia això? L'oposició de Cambrils esclata contra l'equip de govern: «Això és un caos i un descontrol». Doncs mira per on eren el PP, PSC, Cs i un no -adscrit contra el govern d’aleshores (ERC, NMC i Junts). L’acusació principal era la pujada del 14% de les escombraries, precisament la mateixa que fa Oliver Klein a l’actual govern. Qui ens havia de dir que un any i mig més tard el líder d’un dels 3 partits al govern presentaria amb els grups de l’oposició una moció de censura i governaria durant 2 anys precisament amb aquells que tan cruament l’havien criticat?
I és que a Cambrils hem entrat des de fa temps en un escenari de desqualificacions constants i apocalíptiques. Semblaria que algú estigués aplicant les mateixes tàctiques que el líder del PP, Feijóo, fa servir al Congreso de los Diputados. He guanyat les eleccions! Quants cops hem sentit aquesta frase de boca del sr. Feijóo - i quantes també del sr. Klein?
En efecte, és una frase que reflecteix bé el resultat electoral. Però, ai las!, no n’hi ha prou amb treure més regidors o més vots. Es pot guanyar en escons però no poder fer majoria: ni el Sr. Feijóo ha pogut fer govern a l’estat ni el Sr. Klein ha pogut fer govern a Cambrils.

Per a fer una majoria -en cas que no tinguis una majoria absoluta- has de ser capaç de cercar aliats i a Madrid el PP només té l’aliat de VOX (però no suma) i a Cambrils els ex-
socis de l’ NMC no en van voler saber res i amb VOX i PP no en té prou. Mirant enrere, però, no sembla difícil d’entendre la malfiança dels qui es van sentir traïts per qui
consideraven un aliat de govern. D’altra banda, Feijóo disposa del 39% dels escons front al 28% del NMC: pots reclamar amb tanta insistència governar tenint menys de la tercera part dels regidors?
En tot cas, Feijóo posa en dubte la legitimitat democràtica del govern de l’estat de la mateixa manera que es fa a Cambrils, qualificant el govern cambrilenc d’aliança contra-natura. Casualment la majoria actual al govern de diputats és similar a la de Cambrils. Crida poderosament l’atenció que a Cambrils s’estiguin aplicant les mateixes estratègies de la crispació i de la deslegitimació que s’apliquen a nivell de l’estat.
I amb acusacions com que 4 partits no es poden entendre entre ells quan, qui les fa, va muntar un govern que no només incloïa 4 partits sinó que hi afegia 2 regidores no-
adscrits (que segur que encara afegien més descontrol i dificultats).

De tot això, quines lliçons en podem treure de cara al futur? En un món cada cop més complex i inestable sembla raonable pensar que ens calen estratègies de concertació i diàleg que ajudin a tirar endavant la nostra ciutat. Només amb les aportacions de tothom es podran tirar endavant polítiques per a recuperar el temps perdut i impulsar allò que Cambrils necessita: més equipaments, més atenció a les necessitats de les cambrilenques, més seguretat, més neteja, una ciutat amable i segura, etc.
No podem tirar-nos el plats al cap com estem fent a Cambrils des de fa massa temps: ens hem de posar a construir, hem de fer front als colls d’ampolla que té el nostre ajuntament i que ja va posar sobre la taula el regidor Jordi Barberà, com a manera més ràpida de poder avançar. No és moment d’enfrontaments que no porten enlloc, és hora de posar-se a treballar i d’aportar cadascú el que pugui... Altrament qui en sortirà perjudicat, a la curta i sobretot a la llarga, serà Cambrils i els seus habitants.