Fa mesos que els residents de Vilafortuny veiem com, dia a dia, els arbres que fins ara eren part de la bellesa dels nostres carrers estan morint de set. Sabem que venim d'un període llarg de falta de precipitacions i que el canvi climàtic amb aquestes altíssimes temperatures té molt a veure amb l'alarmant situació que vivim però potser no seria gens difícil aturar aquest despropòsit.
Podríem ajudar-los a sobreviure simplement obrint l'aixeta del rec que fa molts mesos fou tancada amb pany i forrellat. Aquí, per sort, tenim aigua de l'Ebre i no hem arribat a tenir restriccions i ells, els arbres, també han de poder beure. Només cal un rec moderat i assenyat que mantingui la possibilitat de vida per aquests éssers tan generosos que ens aporten color, bellesa, ombra, oxigen i sobretot vida. Ens absorbeixen el diòxid de carboni i ens ajuden a viure millor tot i que moltes vegades ni els mirem.

Com és possible que no ens hi preocupem ni una mica per ells? Són el refugi climàtic natural més agradable i econòmic que podem tenir. Brinden protecció a la gent i habitatge a ocells, ratpenats i altres petites bestioles que, entre tots, ajuden a reduir l'excés d'insectes. Cada dia veig amb tristesa com arbres preciosos i grans, que fa anys que viuen a prop nostre (poso com a exemple els enormes xops de la plaça de Vilafortuny 63 o els arbres del carrer Castell d'Almansa) i que fins ara ens regalaven una ombra fresca i una brisa agradable tenen el ramatge sec i els peus plens de fulles mortes, com si fos una tardor en ple agost. Cada arbre esgotat per falta d'aigua renuncia a alimentar les fulles en un intent d'estalviar energia i sobreviure potser una mica més. El desesperant és que els arbres després d'un temps intentant aquesta estratègia acaben morint perque quan renuncien a les fulles renuncien als seus pulmons i nosaltres amb aquesta pèrdua perdem també. Per això és tan incomprensible que no fem res per evitar-ho.

Els residents de Vilafortuny veiem dia rere dia com el paisatge dels nostres parcs, carrers i places van transformant-se cap a la secor. És trist perquè hi ha solució i sembla que no s'hi està pensant. Només caldria demanar, per part de l'ajuntament, a l'empresa que cuida els verds d'aquest barri que els seus operaris programin de nou el rec que algun dia es va decidir tancar.
Arbres grans i petits esperen en silenci la nostra ajuda. Un S.O.S. silenciós i urgent.

Si aixequem la mirada ho veurem. Tant de bo aquest crit que no fa soroll arribi a qui els pogui salvar perquè ells també ens podrán salvar a nosaltres amb la seva existència.