Llegeixo en aquesta estimada Revista la crònica sobre la Diada de l’11 de Setembre a Cambrils, que obre la notícia amb aquest titular:

Alfons Garcia, senador del PSC: «Els anys que van seguir la guerra de Successió també van comportar una millora econòmica per al país»

Home, després de la bestialitat d’aquell ancestre de l’actual Rei, digne descendent del sinistre Felip V, havent deixat Barcelona com el palmell de la mà, difícilment es podia anar més enrere. Per tant, més o menys lentament la situació només podia millorar, amb Amèrica o sense.

Després de la victòria i subsegüent govern dictatorial del General Franco – dictador sanguinari que després de sotmetre Catalunya a sang, foc i repressió, ens va tornar a encolomar els Borbons, - hi va haver també una millora econòmica, per les mateixes raons del que dic més amunt.

Afegia el Senador: «"hem de continuar celebrant l'11 de Setembre amb la voluntat de no oblidar la història, una història exposada en termes objectivables, i no fruit d'una mirada romàntica pròpia d'uns altres temps". »

No trobo res més romàntic que preferir votar per President de la Generalitat un senyor que diu «Bajo Llobregat» o «Lérida» - espero amb ànsia sentir dir-li «Castillodehieles» per Castelldefels o «Rascalobos» per Gratallops -, que no pas poder agafar el tren a les seves hores i arribar puntual a la feina; o reduir les llistes d’espera de la Sanitat; o millorar l’ensenyament i les condicions de sanitaris, pagesos i pescadors. S’ha de ser molt romàntic i tal vegada nostàlgic d’altres temps, per votar algú que lamenta que el 155 no s’hagués executat abans, en lloc de fer-se notar reclamant els recursos i inversions que ens pertoquen. Ho respecto però sincerament, no entenc aquests votants, també dignes successors d’aquells que cridaven «vivan las caenas» per celebrar la tornada d’aquell pocavergonya de Fernando VII – el Rei feló -, un Borbò també, ves per on.

No vull creure que el missatge del Senador tingués un sentit subliminal, volent donar a entendre que així com després del 11 de setembre del 1714 Catalunya no podia fer res més que millorar, després d’aquesta mena de nou decret de nova planta que significarà ser governats pels fans del 155 també millorarem.

Entenc que el Senador faci aquest discurs. Al cap i a la fi a ell no el considero un representant de Catalunya al Senat, sinó un representant del PSOE a Catalunya.

No el veurem mai votant cap moció que afavoreixi a Catalunya si no la vota el seu partit, ni tampoc el veurem encapçalant o fent costat a justes reclamacions dels partits catalans si l’amo PSOE hi vota en contra.

Però tot això passa perquè Catalunya no és Espanya. És d’ESPANYA. Li pertany per dret de conquesta i es pot permetre fer amb ella el que vol, reconec que amb la col·laboració necessària i activa de catalans ben disposats a consentir-ho, i la col·laboració passiva de tants catalans exercint de «contestataris panxacontents» des del sofà de casa.

Salvador Martí – Independentista català jubilat - Cambrils