La independència. La vull siguin qui siguin o com siguin els companys de viatge. M'és ben bé igual si són vermells, verds, grocs o blaus. Quan l'haguem aconseguit ja ens barallarem a sang i fetge entre naltros, però la primera necessitat del país és la independència i per arribar-hi, hi aniré de la mà de qui sigui.

No he entès mai aquests suposats independentistes que se l'agafen amb paper de fumar i que, segons diuen, només volen la independència si el resultat pot acabar sent ajustat al patró força tancat de les seves ideologies, arribant a dir que amb segons qui no la volen. Així no podem anar enlloc, si l'independentisme de certa gent és real, benvinguts, i tirem tots endavant de la mà; una vegada aconseguida, la ciutadania ja triarà i posarà al capdamunt de les institucions qui vulgui, al cap i a la fi d'això se'n diu democràcia, o no?