Aquest passat 19 de desembre ens vam despertar amb una molt mala notícia, el senyor Federico Mayor Zaragoza havia mort, a una edat realment avançada. Sempre es troben a faltar persones de la seva vàlua i tarannà, sigui l’edat que sigui i mai és el moment oportú perqué ens deixin i no poder comptar per res més amb ells.

Federico Mayor Zaragoza va néixer a Barcelona el 27 gener de 1934 i ha mort a Madrid, aquest 19 de desembre del 2024. Va ser un farmacèutic destacat, un catedràtic apreciat, un investigador reconegut, un professor molt ben valorat per tots els seus alumnes. Per cert també va ser polític en un moment en què era necessari ser-ho. Va ocupar molts càrrecs i entre ells el Ministeri d’Educació i Ciència. Va ser un funcionari internacional, poeta i, com colofó, director general de la UNESCO entre els anys 1980 i 1999. Va ser moltes coses més, entre elles subsecretari d’Educació i Ciència, diputat al parlament europeu i diputat a les Corts generals. En l'àmbit personal, va estar casat amb Maria de los Ángeles Méndez González i va fer gal·la d'una formació humana i un tracte personal que no tenia similitud amb cap altre personatge del seu àmbit.

Com investigador va ser membre de l’Acadèmia Europea de Ciències de les Arts, de l’Acadèmia Rumana, de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de l’Acadèmia de les Ciències de Rússia, del CESIC, del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, de la fundació Ramon Areces, del club de Roma de la Real Acadèmia Nacional de Medicina, de la Real Acadèmia Nacional de Farmàcia, de la Real Acadèmia Europea de Doctors, de la Real Acadèmia de Medicina de Catalunya, de l’Acadèmia Europea, i de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans. Tot això, entre moltes altres coses. També va fer moltes publicacions científiques, i també va publicar poemaris com A contra vent, Agua Fuertes, El fuego y la esperanza, Terral o En pie de paz. I com a llibres d’assaig, va publicar Un mundo nuevo, Mañana siempre es tarde, La palabra y la espada o Tiempo de acción, publicat el 2008 amb molts altres treballs seus.

Entrevistat per Revista Cambrils l'any 1985

El número d’abril de 1985, Revista Cambrils va publicar una entrevista amb Federico Mayor Zaragoza, que vaig tenir la sort de poder-li fer, arrel de la seva visita a la nostra població on va estar-s'hi un parell de dies, amb motiu de la inauguració del monument que es va fer el germà de la seva àvia, Marcel·lí Domingo, impulsor de la construcció del port de la nostra ciutat, quan ell era ministre, amb unes corts i amb un govern complicat. Però era una persona entusiasta, un bon educador i era de les persones que anaven a la política a aportar. Tenia un pensament socio- liberal i era una persona formada, mestre de professió, i que tal com ens va dir llavors el doctor Federico Mayor Zaragoza, estava il·lusionat per fer, un home nou. El dr. Mayor admirava i naturalment coneixia al Sr. Marcel·lí. Domingo, donats els seus vincles familiars, amb detall i passió.

Va ser l’any 2014 que es va concedir la càtedra UNESCO d’Habitatge de la nostra universitat de Tarragona, com a referent internacional en l’estudi i la promoció del dret a l’habitatge, aquesta càtedra va ser pionera en el seu moment i continua sent, actualment, en iniciatives acadèmiques, socials i de recerca sobretot en l’àmbit de l’habitatge, i en la recerca de l’accés a l’habitatge digne.

Cal fer esment que durant aquest any 2024 li ha sigut avalat el reconeixement de la UNESCO, que s’ha prorrogat el conveni fins al 31 de desembre del 2028 i, amb això, hi va tindre molt a veure, evidentement, l’estimat doctor Federico Mayor Zaragoza al que sempre li van unir, uns vincles molt ferms amb les terres de Tortosa i, per extensió, amb les nostres contrades.

Permeteu-me un comentari personal, quan va estar a Tarragona amb motiu d’un dels actes de la càtedra d´Habitatge i que va ser-hi present com a representant de la UNESCO, com no podia ser d’altra manera, em vaig permetre recordar-li aquella entrevista i la seva estada a Cambrils i em va sorprendre que recordés amb tota precissió i millor que jo mateix, com va anar la seva estada, la conferència que va donar al port i l’entrevista que ens va fer a la Revista Cambrils i el monument el seu estimat tiet avi, Marcel·lí Domingo.

Volem enviar des d’aquesta ratlles el nostre més sentit condol a la família i amics, però sobretot a tots nosaltres per la pèrdua d’una ment clara, d’una persona afable i propera, en definitiva d’un valor per tota la humanitat.