Se'm fa molt estrany, haver de justificar que no celebro Nadal des de 2021 especialment, en morir la mare i amb ella la il·lusió que em va inculcar, encara que ja ve de més enrere. No felicito ni celebro els sants, els dies de les verges i altres dates que són festes nacionals i imposades tant per a creients com no. És absurd, tampoc celebro festes d'altres religions.

Sembla que si no et sumes a aquesta bogeria d'estrès, compres i balafiament alimentari, repetint frases de felicitat, no quedes bé. Alguna cosa li passa... és com una cosina llunyana del vell Scrooge de Dickens. I no. Perquè la resta de l'any tenim empatia i solidaritat, per exemple en el cas de la recent dana a València. No obstant això, per respecte i estima, a totes les persones els desitjo el millor sempre. I aquesta no és l'excepció.

Considero la fe, la música, el tipus de menjar i el sexe, tan dispars d'entrada, com a conceptes íntims. No hauria de ser necessari posar l'atenció en el fet que alguns no volem publicitat ni adoctrinament espiritual, ni que ens torturin amb les retòriques veganes del gran eslògan del cruelty free, on ningú fa gaire cas del que pateixen els agricultors que se suïciden per no poder assolir les condicions contractuals d'ençà que Monsanto van collar-los amb els transgènics. Aclareixo que no vull patiment per a cap ésser viu. Tampoc hem d'escoltar les estridències de les cançons del veí del 2° pis, ni hi ha motiu per haver de defensar una posició d'identitat de gènere o un gust sexual en privat.

Ser religiós no et fa millor persona. Felicitar les festes, no et dona cap valor moral superior, és una formalitat. Aquesta allau d'obligacions de bonaventura i espots publicitaris de famílies encantades amb taules plenes de menjar i obsequis que mai són prou, pels menuts, en la realitat ja no convencen a ningú. Aquí es troba el truc del màrqueting i l'abús de les emocions. Cap persona vol passar un Nadal obscur, solitari i frugal.

Nadal em recorda que vaig ser una nena humil i feliç, que en cada any vinent era més conscient que no tot era tan bonic com ens ho van fer veure i sentir les nostres famílies. Era una sobreprotecció davant la crueltat quotidiana. M'emplena els ulls de llàgrimes, com a molts de vosaltres, el pes de les absències i saber que hi ha altres que no tenen aquesta protecció. Això no ho soluciona ni un perfum, ni un bon sopar, ni una abraçada afegida. Això és una empremta en l'ànima.

Bones festes, sí. I tant. Una frase que serveix per a tots i que no és una qüestió de cristianisme, ja que la tradició ve d'una apropiació tradicional del paganisme pel solstici d'hivern. Per a mi, és més aviat un fort desig de superar tots els fronts que tenim oberts, els que hem patit durant aquest any i pel fet d'estar vius.

La veritable raó de festejar, és la vida en unes condicions dignes. I hauria de succeir els 365 dies de l'any. No és així, els grans recaptes de menjar per a la població desfavorida, abandonada pel sistema, haurien de ser mensuals, però a Nadal prenen una significació especial. Se'ns estova el cor. Cau el vel davant els ulls de la supervivència diària.

Les innocentades del dia 28 són diabòliques d'arrel, un despropòsit de matança i sang de nens segons el seu llibre de culte. Que li ho diguin a les famílies i víctimes dels conflictes bèl·lics i vergonyes humanitàries, si se'n riuen amb ninots de paper i bromes per recordar els seus morts.

No volem més ensurts i disgustos, ja estem arribant al sostre de vidre de les tragèdies tan familiars i properes com també ho són la fredor i indiferència per l'atenció a les grans mancances en benestar social i laboral. D'això com diria el senyor Pujol, "ara no toca, parlar-ne" no marida bé amb el cava i els torrons.

Bon any entrant per a tots.