Per aquestes dates de Nadal i Cap d'Any els manaires del tipus i del nivell que sigui sovint fan discursos de cara als seus subordinats o públic en general, discursos que acostumen a ser buits, vagues, avorrits, insubstancials..., i si no pregunteu-ho al rey dels espanyols o al que fa de President de la Generalitat: lamentables.

No parlem ja de quan els que deixen anar la seva xerrera son estrelletes de l'àmbit esportiu: són absolutament infumables i per damunt de tot covards; gent que van d'amos del món, carregats de títols i sobretot de milions, però tenen una cura exquisida de no trepitjar cap ull de poll, no fos que algun patrocinador se'ls enfadés.

Doncs va i surt una noieta de Sant Pere de Ribes que, eixerida i valenta, en l'entrega de les Creus de Sant Jordi les canta absolutament clares en un tema en el que els seus col·legues acostumen a passar de puntetes: el català; ha fet més l'Aitana per la llengua catalana que, al menys, els dos darrers Presidents del país.

I per acabar rectifico el meu qualificatiu del títol i del darrer paràgraf: l'Aitana Bonmatí, malgrat tenir cara de nena i ser més aviat menuda és una geganta i ens hauríem, tots, de treure el barret davant d'ella. Moltes gràcies Aitana."