Beijing08, les Olimpíades de lamnèsia
Fa anys i panys que les Olimpíades shan convertit en una gegantina màquina de fer negoci i els valors del baró de Coubertin són un vernís postís que dissimulen una olímpica hipocresia digna del pòdium més alt. Alguns jocs foren un camp de batalla entre les superpotències de la Guerra Freda: Moscou80 i Los Angeles84. Estats Units i la URSS van obsequiar-se amb sengles boicots, acompanyats dels respectius escolanets. Curiosament, lesport espanyol va rebre de tot plegat una bona collita de medalles, com mai havien pogut imaginar.
Ara estem a punt de tornar a la fanfàrria i la xerrameca pseudoesportiva. En el cas de Barcelona es podia tolerar: el Cobi, la fletxa del Rebollo, Los Manolos. DAtlanta, la seu duna multinacional del xarop, la cosa ja no saguantava gaire. Sidney oferia lemoció de veure curses a les 5 de la matinada i Atenes, des del sofà de casa, oferia un tour baratet per lAcròpoli.
Tanmateix, haver de suportar la retòrica que acompanyarà el Jocs Olímpics del 2008 pot significar una refinada tortura digna del malvat Fu Manxú. No parlin, si us plau, de cultura mil·lenària, de Guerrers de Xian, de Gran Muralla, de reconeixement dun gran poble asiàtic. Res de res. Les Olimpíades de Pequín o Beijing són la millor baixada de pantalons amb què la comunitat internacional pot obsequiar un país despòtic i dictatorial. Ara bé, les oportunitats de fer negoci atreuen més que lor de les medalles. Qualsevol referència a laplicació de la pena de mort, a tort i a dret, al genocidi del poble tibetà o als fets de Tiananmen de lany 89 no són políticament correctes. Ho fa Amnistia Internacional i ho recorda lentranyable dalai-lama quan té ocasió de visitar-nos: un cop cada deu anys, no fos cas que senfadessin els amics xinesos i algun negociet es fes fonedís.
Curiosament, si sorganitzessin unes Olimpíades de països impresentables, en el rànquing de rècords de menyspreu als drets humans, la Xina semportaria medalles i diplomes a cabassos. Però, ai las!, estem parlant duna gran potència amb armament nuclear, que té dret de vet a les Nacions Unides i que ofereix un mercat potencial de 1.300.000.000 de clients. Davant aquests atributs i poders extraesportius, val més fer-se el simpàtic, construir un bonic discurs sobre la germanor mundial i escampar els coneguts tòpics sobre lamabilitat oriental. Al cap i a la fi, Xina no està a la llista negra com lIran o Cuba. No forma part de leix del mal, malgrat tenir una amistat ben remunerada amb el criminal règim de Birmània. A més, aquests brètols han tingut uns grans mestres en el noble esport de liquidar manifestants indefensos.
Pretendre ara interferir en la gran festa de Beijing08 per reivindicar la cultura de quatre monjos amb túniques de safrà és fer-ne un gra massa. Ja se sap, cal donar temps al temps. Han passat del comunisme més ranci al consumisme compulsiu. Les idees de democràcia, drets polítics i socials respecte a les minories són un destorb en lúnica Olimpíada que interessa de veritat: fer calaix!
El règim obtindrà amb els Jocs un magnífic aparador per vendre una realitat virtual, digna del millor espectacle dombres xineses. Occident aconseguirà, un cop més, lor i el rècord olímpic a lamnèsia.
Ara estem a punt de tornar a la fanfàrria i la xerrameca pseudoesportiva. En el cas de Barcelona es podia tolerar: el Cobi, la fletxa del Rebollo, Los Manolos. DAtlanta, la seu duna multinacional del xarop, la cosa ja no saguantava gaire. Sidney oferia lemoció de veure curses a les 5 de la matinada i Atenes, des del sofà de casa, oferia un tour baratet per lAcròpoli.
Tanmateix, haver de suportar la retòrica que acompanyarà el Jocs Olímpics del 2008 pot significar una refinada tortura digna del malvat Fu Manxú. No parlin, si us plau, de cultura mil·lenària, de Guerrers de Xian, de Gran Muralla, de reconeixement dun gran poble asiàtic. Res de res. Les Olimpíades de Pequín o Beijing són la millor baixada de pantalons amb què la comunitat internacional pot obsequiar un país despòtic i dictatorial. Ara bé, les oportunitats de fer negoci atreuen més que lor de les medalles. Qualsevol referència a laplicació de la pena de mort, a tort i a dret, al genocidi del poble tibetà o als fets de Tiananmen de lany 89 no són políticament correctes. Ho fa Amnistia Internacional i ho recorda lentranyable dalai-lama quan té ocasió de visitar-nos: un cop cada deu anys, no fos cas que senfadessin els amics xinesos i algun negociet es fes fonedís.
Curiosament, si sorganitzessin unes Olimpíades de països impresentables, en el rànquing de rècords de menyspreu als drets humans, la Xina semportaria medalles i diplomes a cabassos. Però, ai las!, estem parlant duna gran potència amb armament nuclear, que té dret de vet a les Nacions Unides i que ofereix un mercat potencial de 1.300.000.000 de clients. Davant aquests atributs i poders extraesportius, val més fer-se el simpàtic, construir un bonic discurs sobre la germanor mundial i escampar els coneguts tòpics sobre lamabilitat oriental. Al cap i a la fi, Xina no està a la llista negra com lIran o Cuba. No forma part de leix del mal, malgrat tenir una amistat ben remunerada amb el criminal règim de Birmània. A més, aquests brètols han tingut uns grans mestres en el noble esport de liquidar manifestants indefensos.
Pretendre ara interferir en la gran festa de Beijing08 per reivindicar la cultura de quatre monjos amb túniques de safrà és fer-ne un gra massa. Ja se sap, cal donar temps al temps. Han passat del comunisme més ranci al consumisme compulsiu. Les idees de democràcia, drets polítics i socials respecte a les minories són un destorb en lúnica Olimpíada que interessa de veritat: fer calaix!
El règim obtindrà amb els Jocs un magnífic aparador per vendre una realitat virtual, digna del millor espectacle dombres xineses. Occident aconseguirà, un cop més, lor i el rècord olímpic a lamnèsia.