La memòria
Actualment estem desenvolupant la memòria més enllà del que ens hem parat a pensar. Tot i no recordar cap número de telèfon, ni cap aniversari, no ens cal, perquè tenim els telèfons i les agendes que ens ajuden i ens alliberen la memòria i ja no tenim la necessitat de recordar aquestes petites coses. Però lluny de perdre-la (com creuen algunes persones) el que recordem és allò que ens fa optimitzar els recursos del nostre entorn a causa del ritme de vida que portem, és a dir, exercitem la memòria funcional, no la de dades, com fa anys sexercitava a lescola.
La meva àvia mhavia dit mil i una vegades, molt encertadament, qui no té memòria ha de tenir cames. Avui en dia això es tradueix en temps i si hi ha alguna cosa que ens falta avui dia és temps i per això la memòria lexercitem a marxes forçades. Potser no com lentenia la meva àvia, perquè ella creia que la memòria era la repetició, en canvi avui és una memòria més utilitària, més pràctica, que ens fa tenir una vida més agradable i còmoda.
Per altra banda, la memòria de la nostra vida (que seria la memòria de dades), sha descobert que allò que entenem per memòria o bona memòria no és la repetició exacta dels esdeveniments viscuts. Aquesta memòria també la podem incloure en la funcional, ja que no recordem literalment els fets viscuts sinó que els anem retocant segons les experiències de la nostra vida. Així, segurament quan vaig caure en bicicleta quan tenia 9 anys ara ho recordo de forma distorsionada depenent de les meves experiències amb bicicletes que he tingut al llarg de la vida. Així que el mite de la memòria de dades desapareix davant aquestes noves investigacions.
Sílvia Manresa és pedagoga, especialista en estratègies daprenentatge i orientació escolar
silviamanresa@hotmail.com
La meva àvia mhavia dit mil i una vegades, molt encertadament, qui no té memòria ha de tenir cames. Avui en dia això es tradueix en temps i si hi ha alguna cosa que ens falta avui dia és temps i per això la memòria lexercitem a marxes forçades. Potser no com lentenia la meva àvia, perquè ella creia que la memòria era la repetició, en canvi avui és una memòria més utilitària, més pràctica, que ens fa tenir una vida més agradable i còmoda.
Per altra banda, la memòria de la nostra vida (que seria la memòria de dades), sha descobert que allò que entenem per memòria o bona memòria no és la repetició exacta dels esdeveniments viscuts. Aquesta memòria també la podem incloure en la funcional, ja que no recordem literalment els fets viscuts sinó que els anem retocant segons les experiències de la nostra vida. Així, segurament quan vaig caure en bicicleta quan tenia 9 anys ara ho recordo de forma distorsionada depenent de les meves experiències amb bicicletes que he tingut al llarg de la vida. Així que el mite de la memòria de dades desapareix davant aquestes noves investigacions.
Sílvia Manresa és pedagoga, especialista en estratègies daprenentatge i orientació escolar
silviamanresa@hotmail.com