He llegit amb especial atenció i, com sempre faig, el vostre article, escrit i crònica d’una mort anunciada, i que fa referència a la construcció d’un tramvia per part del govern de la Generalitat, amb la complaença d’Ajuntament, i entitats econòmiques diverses, i que afectarà el nostre municipi.

No seré pas jo qui defensi la construcció i viabilitat del tramvia, ja que no disposo de dades tècniques, ni soc entès en la matèria. Per tant, l’únic que pretenc és exposar els meus dubtes raonables per quan feu ús de veritats absolutes. Vull exposar, rebatre, i preguntar el perquè de conclusions i incoherències que observo al llarg del seu escrit.

«És un projecte ambiciós que representa una sèrie d’inconvenients i que aquests superen amb escreix els possibles beneficis esperats»

Quan vostè fa aquesta afirmació i només enumera els aspectes negatius del projecte. Em pregunto, no hi ha en tot ell un sol aspecte positiu que pugui generar una certa empatia? És un projecte amb una inversió considerable, hi estic d’acord. Hem de renunciar a les ajudes que provenen de fons Europeus, doncs, Europa, no sap ni coneix la nostra idiosincràsia? Hi hem de renunciar per això?

De veritat, hem de perdre aquesta subvenció i oportunitat econòmica per aquest fet? Té raó, molt possiblement, no saben ni que existim i, per tant, no reconeixen la nostra manera de ser. Jo em pregunto, quin és el projecte urbanístic, cultural, esportiu, que s’hagi fet i que, afectant la nostra idiosincràsia, no hagi tingut un elevat cost econòmic?

Si vol, i em remunto a uns quants anys enllà, i només per citar-ne un de no gaire important. La mateixa canalització, neteja i enjardinament de la riera que travessa la nostra ciutat no va tenir un gran impacte econòmic i una millora social? Sense generar no poca controvèrsia ni rebuig. La unió dels dos parcs més important (Pinaret-Pescador), avui seria impossible sense tenir en compte i present aquest espai verd, inimaginable en el seu dia. L’accés al parc esportiu, avui seria més difícil sense aquesta obra urbanística. Aquest només és un sol exemple. Si vol en puc citar un darrere l’altre.

«Sabem que aquestes subvencions després passen factura al contribuent i en aquest cas, ens sembla una despesa innecessària i excessiva»

A cops em pregunto. Per a què pagar tants impostos? Per a què fer tantes inversions si després amb el temps poden ser no sostenibles ni a curt ni a llarg termini. Per què comprometem recursos públics crucials. Per quin motiu i set-cents ous, fem carreteres, fem vies de tren, fem línies de metro, fem hospitals, fem instituts, fem universitats, fem biblioteques, fem centres cívics... Per què ho fem tot això? Veritablement no ho entenc. Per què, posteriorment hipotequem els nostres recursos? Millor seria, no fer res.

«Les obres per implementar el tramvia comportaran interrupcions significatives en la dinàmica urbana, talls de trànsit, soroll constant, restriccions d’accés. Obres que afectaran als negocis locals i al turisme. Experiències com la remodelació de la Rambla Jaume I demostren impactes negatius duradors en l’economia local»

Només li recordaré i citaré l’impacte negatiu de la remodelació de tot el front marítim de la nostra ciutat, el Passeig Marítim, els carrers Consolat de Mar, Sant Jordi, plaça Catalunya, l’enllaç d’aquestes obres amb la redistribució dels carrers sorgits a la vora de la Plaça de Mossèn Batalla. Pregunti, pregunti a veïns i a comerciants si voldrien retornar a l’estat d’abans de les obres excessives i duradores de tot el que he anomenat. Per descomptat, millor no haver fet res.

«Dubtes de la seva rentabilitat i ús d’ell. Atesa la població petita de Cambrils?????? i la seva alta dependència del turisme el tramvia no aconseguirà una demanda sostinguda»

Doncs precisament la construcció i posada en funcionament d’un tramvia que uneixi les ciutats més importants del Camp de Tarragona, Cambrils, Salou, Vila-seca, Reus, Valls i Tarragona ha de ser un dels pals de paller de l’economia global en el que ens trobem. El tramvia, entre altres, ens ha d’ajudar a desestacionalitzar, el nostre teixit econòmic. El tramvia ens ha d’ajudar a fer possible la millor mobilitat possible dels ciutadans entre les ciutats anomenades i esmentades. El tramvia, entre altres, ens ha de fer possible el creure que formem part de la segona àrea metropolitana de Catalunya, amb tot el que aquest fet comporta, amb ella, hi hem de creure per a no despenjar-nos del futur econòmic, social i cultural. I què dir del fet d’explorar, ampliant les línies d’autobusos actuals, incorporant més cotxes, més camions, més busos a les carreteres avui ja col·lapsades.

Pel que escriu, poc ha viatjat en transport públic i menys usant el tram ferroviari, durant anys he patit la manca d’empatia, la manca d’uns horaris adequats, els retards continus, la sobresaturació del tren, he viatjat dia sí, dia també dret sense poder seure des de Cambrils fins a la mateixa ciutat de Barcelona. No ho vull ni ho accepto. La solució de la saturació del servei públic no serà causada per l’ampliació i posada en escena de nous busos, ni cotxes a les carreteres, ara en tenim la possibilitat, no la desaprofitem.

«Encara que el tramvia i el transport ferroviari sigui sostenible, l’impacte per aquesta construcció pot reduir els possibles beneficis» i per acabar, «si l’operació depèn de fonts d’energia no renovables, la seva petjada ecològica serà més gran de lo esperat»

És a dir, i per fer-ho una mica més entenedor, no cal que hi fem més escarafalls dels necessaris, ja que fem el que fem sempre ens tirem pedres a la nostra teulada. Energia eòlica? No, que malmeten el paisatge. Energia solar? No, que saturem el territori. Com sempre, la seva millor recepta és la de no fer res.

Pèrdua d’identitat i espai urbà ??????

Em pot explicar, i ho dic molt seriosament, en què afecta i malmet la construcció del tramvia en el «caràcter i estètica» de la nostra ciutat? En què afecta en el seu encant costaner i patrimoni cultural? Quines són les places, passejos, zones verdes, espais públics que afectaran la qualitat de vida dels nostres ciutadans i visitants? Per acabar, suposo que entengueu que no estic gens d’acord amb el que exposeu.

«Manca de parades Estratègiques. No s’ha inclòs parada pròxima a un institut, un col·legi, residència d’avis, ni barris com el Molí de la Torre.»

Segons el projecte presentat, una de les parades justament és davant i enfront de l’Institut Ramon Berenguer IV, a prop de la residència dels avis, a prop d’un altre Institut, el Cambrils, a prop del Col·legi Marinada... I pel que fa al Molí hi haurà una parada a la zona de la Torre de Cambrils, justament davant d’aquest barri esmentat. Bé no cal dir res més.

En la seva conclusió ens deixa anar diferents frases lapidàries i definitives, com per exemple.

«És fonamental prioritzar alternatives menys invasives que puguin facilitar i satisfer les necessitats del transport de la població local i dels turistes, SENSE COMPROMETRE LA IDENTITAT DEL MUNICIPI» ?????

«El projecte ha de ser avaluat des d’un enfocament integral» ????

«Cal analitzar l’impacte en la comunitat i en el medi ambient»

I, per últim, ens diu: «el més sensat és invertir en solucions alternatius al tramvia com poden ser els autobusos que ofereixen un menor impacte ambiental»

Sincerament, per tot el que s'ha exposat, desitjo que els que tenim la possibilitat de fer un ús d’aquests mitjans de comunicació com n’és la Revista Cambrils ho fem de manera coherent. I l’animo a tenir i a disposar d’una bona visió de futur.

Ah, me n’oblidava. Jo i la meva família som un dels noranta que fem ús del porta a porta.

Salut.