Okupació
Aquests últims mesos els governs progressistes central i català estan fent uns avenços terribles en matèria dhabitatge. Ui, sí! Òbviament pretenia ser irònic. Per una banda la ministra Chacon lautèntica, no la que va cridant Jose! Jose! a Polònia anunciava a bombo i plateret una mesura per millorar laccés a lhabitatge: se subvencionarà els propietaris dhabitatges desocupats amb 6.000 euros per tal que els posin a lloguer. Això sí que és una mesura dràstica, sí, senyora! Vinga, ara que laccés a lhabitatge de propietat està impossible, rebentem també el mercat de lhabitatge de lloguer. Si promocionem el lloguer, què passarà? Doncs que es produirà un augment del preu dels lloguers. Gràcies, Chacon, els que vivim a lloguer te tindrem present en les nostres oracions.
Daltra banda, el govern català ha aprovat el pacte nacional per lhabitatge i a mi que la paraula pacte em sona sempre a apanyo amb tots els sectors implicats, és a dir, amb tots a excepció dun, el principal: el consumidor, el ciutadà, els ciutadans. Perfecte! Promotors, constructors, sindicats i partits a excepció de CiU que hi ha votat en contra i no precisament per causes humanitàries decidint sobre aquest dret constitucional mai respectat que és laccés a lhabitatge. I les grans mesures són, per una banda, i com sempre, la promoció de lhabitatge protegit una gran ensarronada i per una altra, la sorprenent proposta dexpropiar els pisos desocupats okupació?!.
Està clar que cap dels sectors implicats són germanetes de la Caritat i ningú vol sortir-hi perdent. Els sindicats perquè han de procurar que els treballadors de la construcció no es quedin a latur, els promotors i constructors perquè no volen perdre els seus grans guanys, i el govern al capdavall més preocupat per les balances fiscals que pel benestar real dels ciutadans perquè no pot permetres el luxe de deixar dingressar tots els beneficis (taxes, impostos ) que es generen en aquest sector.
La gran ensarronada de la promoció de lhabitatge social serveix per netejar consciències sense tocar massa coses, és a dir, tots els sectors implicats hi segueixen guanyant (als promotors, constructors i treballadors de la construcció els és igual qui sigui el destinatari últim de lhabitatge mentre no perdin pistonada) i la gran majoria de la classe treballadora seguim sense tenir dret a laccés a lhabitatge perquè no som suficientment pobres per poder accedir-hi. Entenc que amb lhabitatge social sintenta protegir els sectors de la població que estan en risc dexclusió social, però amb aquestes mesures proteccionistes sestan desafavorint daltres sectors de la població. En comptes daixò, no fóra millor combatre lespeculació i en comptes de protegir lhabitatge intentar abaratir-lo i fer pagar el que realment costa, convertir-lo en el que hauria de ser: un dret universal?
Sóc un ingenu, ja ho sé, perquè quan hi ha tanta pela a guanyar ningú no hi vol perdre, però si els nostres polítics aquests que ja tenen el seu habitatge, un, dos i els que facin falta baixessin de tant en tant al món dels mortals sabrien que hi ha molta gent que per culpa del preu de lhabitatge no arriba a fi de mes i cada vegada nhi haurà més.
Valgui per qui li valgui.
Daltra banda, el govern català ha aprovat el pacte nacional per lhabitatge i a mi que la paraula pacte em sona sempre a apanyo amb tots els sectors implicats, és a dir, amb tots a excepció dun, el principal: el consumidor, el ciutadà, els ciutadans. Perfecte! Promotors, constructors, sindicats i partits a excepció de CiU que hi ha votat en contra i no precisament per causes humanitàries decidint sobre aquest dret constitucional mai respectat que és laccés a lhabitatge. I les grans mesures són, per una banda, i com sempre, la promoció de lhabitatge protegit una gran ensarronada i per una altra, la sorprenent proposta dexpropiar els pisos desocupats okupació?!.
Està clar que cap dels sectors implicats són germanetes de la Caritat i ningú vol sortir-hi perdent. Els sindicats perquè han de procurar que els treballadors de la construcció no es quedin a latur, els promotors i constructors perquè no volen perdre els seus grans guanys, i el govern al capdavall més preocupat per les balances fiscals que pel benestar real dels ciutadans perquè no pot permetres el luxe de deixar dingressar tots els beneficis (taxes, impostos ) que es generen en aquest sector.
La gran ensarronada de la promoció de lhabitatge social serveix per netejar consciències sense tocar massa coses, és a dir, tots els sectors implicats hi segueixen guanyant (als promotors, constructors i treballadors de la construcció els és igual qui sigui el destinatari últim de lhabitatge mentre no perdin pistonada) i la gran majoria de la classe treballadora seguim sense tenir dret a laccés a lhabitatge perquè no som suficientment pobres per poder accedir-hi. Entenc que amb lhabitatge social sintenta protegir els sectors de la població que estan en risc dexclusió social, però amb aquestes mesures proteccionistes sestan desafavorint daltres sectors de la població. En comptes daixò, no fóra millor combatre lespeculació i en comptes de protegir lhabitatge intentar abaratir-lo i fer pagar el que realment costa, convertir-lo en el que hauria de ser: un dret universal?
Sóc un ingenu, ja ho sé, perquè quan hi ha tanta pela a guanyar ningú no hi vol perdre, però si els nostres polítics aquests que ja tenen el seu habitatge, un, dos i els que facin falta baixessin de tant en tant al món dels mortals sabrien que hi ha molta gent que per culpa del preu de lhabitatge no arriba a fi de mes i cada vegada nhi haurà més.
Valgui per qui li valgui.