Estimades amigues i estimats amics. El passat 30 de gener va traspassar la meva estimada muller, la Maria del Camí, després d’una llarga malaltia. No cal dir que va ser un dia molt trist per a tota la família. La Camí ha estat una persona extraordinària: dolça, amable, empàtica, positiva, simpàtica, entranyable, sempre amb un somriure als llavis, sempre amb una paraula amable i també ha estat un puntal familiar. Bona companya, excel·lent mare, fantàstica àvia, germana, cunyada, tieta, cosina i amiga de tothom. Als meus ulls un àngel, un àngel que vetllava per tots, una llum entre la foscor, una estrella que brillava amb llum pròpia enmig de l’univers.

El dia del comiat a l’església de Santa Maria vam poder veure una mostra de l’afecte i estima que el poble li tenia. La Camí era una persona estimada per tothom i tota la família ens vam sentir i ens sentim molt recolzats i honrats d’haver compartit amb ella el camí de la vida.

Voldria contestar individualment les nombroses mostres de condol i afecte rebudes, cosa que intentaré fer, però mentre, vull expressar el més profund agraïment de part de la Camí i meva, així com el de tota la família, a les persones que en aquestes tristes hores us heu apropat a nosaltres per donar-nos escalf i consolar-nos. Hem vist i viscut mostres de condol molt intenses, emocionades, sinceres i això ens ha reconfortat enormement. La Camí, en el seu pas per aquesta vida, ha fet feliç a molta gent i el retorn d’aquesta estima l’hem viscut en el seu comiat. Les persones que l’heu estimat heu vessat llàgrimes d’emoció. Les vostres abraçades al tanatori i a l’església han estat, per a mi, flors que han penetrat al cor i allí s’han quedat per sempre com a llavors d’amor. Tota la família estem molt orgullosos d’ella, del seu caràcter afable, de la seva actitud en vida, en la malaltia i també a l’hora de la mort. Ha traspassat amb una gran serenitat i dignitat, donant-nos uns últims consells a tota la família amb el somriure sempre als llavis, mentre, abraçats al seu voltant, vèiem com la seva ànima deixava el cos i emprenia l’últim viatge, un trajecte espiritual que no és la fi, sinó el començament d’una nova vida. Des d’aquest nou estadi, estic segur que ens observa i ens guia i segueix i seguirà donant amor a totes les persones que en vida la van estimar i apreciar. És per això que el nostre record per ella serà etern i sempre guardarem en el nostre cor la imatge del somriure dolç i afectuós que va expressar en vida i també en el transcendental moment del traspàs. Va morir tranquil·la, serena, sabent a què s’enfrontava. D’ella hem après moltes lliçons de vida i també de saber morir dignament.

Us reitero el meu més profund agraïment i el de tota la família per la vostra generositat i respecte en un dels moments més difícils i tristos de la nostra vida.

Una abraçada,

Josep M. Panicello i família