He de dir que m'ha encantat l'article de Marc Luque i estic bàsicament d'acord amb tot el que diu, excepte amb si ens mereixem el que tenim, que jo crec que, en part, sí. Durant anys, m'he preguntat per què el nostre Ajuntament funciona pitjor que altres, ja que disposar d'un teixit cultural i associatiu molt superior al d'altres poblacions del voltant hauria de fer pensar el contrari.

Però bé, de vegades tenir un major coneixement i nivell cultural fa que es prenguin pitjors decisions. Podem parlar de guerres o de qüestions més banals com saber quina ciutat americana és més gran Chicago o Milwaukee. Els Europeus l'encerten més!

Tornem a l'article d'en Marc. Immediatament, he fet dues connexions, la primera amb un altre casteller de Xiquets de Cambrils en Marcel Rubio. En Marc escriu "Algun cop he tingut el pensament que m'agradaria provar l'aventura de ser regidor". En Marcel tenia advertida a la seva dona que havia de fer quan li vingués aquest pensament: agafar la mà de morter i fotre-li un bon cop al cap! En Marcel, com en Marc, saben que la política sembla molt fàcil, però a jutjar pels resultats deu ser molt difícil.

I això em porta a l'altra connexió, l'article de Joan Puntí, un regidor de Rubí que resumia la seva desesperació per trobar militants amb la següent frase: "Si no ho feu vosaltres, si no militeu en cap dels partits que teniu per escollir i us feu escoltar, ho faran els de sempre". I si se'm permet en Marc seria el seu Xavi (de l'article del Joan Puntí), encara per fer el pas i d'acabar com en Trias "Que us bombin a tots."

Crec que és imperatiu que en lloc de veure la política com quelcom que és aliè, insofrible, indigerible i immillorable, es vegi com quelcom imprescindible on probablement no ens en sortirem i n'acabarem fastiguejats, però on sense saber-ho potser hi haurem aportat alguna cosa positiva.

Per tant, faig meves les paraules d'en Joan Puntí i animo als cambrilencs que sàpiguen sumar 2+2 a què militin al partit que s'aproximi més al seu tarannà i que aportin el poc que puguin, ni que sigui elegir els que ens representaran.

Faig només un apunt de com ha canviat la política local cambrilenca en quatre dècades. A les primeres eleccions municipals el 1979 a la llista dels independents, cada cambrilenc que hi  anava va posar 5.000 pessetes a fons perdut, ja que en aquells temps els regidors no cobraven. Avui la població s'ha multiplicat per 2,5  i les 5.000 pessetes serien 232 €. Creieu possible muntar una llista avui amb 21 cambrilencs on cadascú posés 232 € a fons perdut? Em costa d'imaginar. Per tant, sí, en part tenim el que ens mereixem.

Per cert, la candidatura independent va deixar no presentar-se les següents eleccions. El motiu? Tot i fer-ho el millor que van saber, els va sorprendre que la gent no parés de queixar-se. Anys després vaig preguntar a diversos regidors perquè mai més s’havien presentat: la política era poc agraïda, et treia hores de la feina, de la família i no compensava. Ens queixem molt de com es fan les coses, però de vegades seria bonic que es materialitzés aquell anunci on uns espectadors criticaven el joc del seu equip en un partit de futbol, fins que amb dos dits els agafaven i els deixaven al mig del camp: a jugar!

I ja posats a fer ciència-ficció, i tenint en compte que de vegades quatre anys són molts i que com a persones que som de vegades poden sorgir desavinences personals o polítiques, no seria normal que algú pogués dir: "ho deixo i allà on jo no hi he trobat solució que pugi el pròxim de la llista"?

En resum, Marc, ja pots començar a escalfar!