Ara resulta que som orfes... Portem més de dues setmanes així, i sembla que som orfes de polítics. La veritat és que me n'he assabentat per la premsa. Per a mi, com per a la majoria de ciutadans, no ha canviat res. Us poso alguns exemples: s'ha fet una roda de premsa sense tenir regidor de Festes; aquesta mateixa setmana vaig poder resoldre uns problemes a Urbanisme, tot i no tenir regidor; i, pel que sé, Joventut també ha continuat funcionant amb normalitat sense regidora.

Ara resulta que tampoc tenim alcalde, però continuo sense notar cap diferència. Avui mateix he vist com asfaltaven el carrer Drassanes i diverses persones de la brigada feien reparacions pels carrers. Tot això em porta a una conclusió: a nosaltres no ens afecta en res. Algú segurament em dirà que els necessitem per aprovar els pressupostos, i tenen raó. Però, ben mirat, podríem fer com amb els Reis Mags: que treballin un dia a l’any i facin vacances la resta. Potser ens aniria millor.

Dilluns, quan em vaig apropar a l’Ajuntament, vaig veure que els treballadors havien decorat l’edifici d’una manera ben curiosa. En un dels cartells s'hi llegia que "sembla un circ". I no els falta raó, sobretot després de veure les reaccions polítiques d’aquests dies. Ja no ens sorprèn res. Han trencat un pacte sense tenir un pla B, i ara, un cop trencat, tothom es tira enrere. Resulta que eren feliços i no ho sabien. El regidor que, en teoria, era el problema, fa un pas al costat perquè el govern torni... i ni així.

Abans de prendre una decisió, cal mesurar-ne les conseqüències. Ho dic tant pels dies que estem vivint com pel dia que vau signar el primer pacte. Després tenim els altres que ja es veuen com alcalde, però es veuen a la cadira o es veuen arreglant el gran problema que tenim? No solament del tema de les infraestructures sinó del personal descontent. Respecte al personal jo els he culpat a ells de molts mals, equivocadament, però entenc que no poden fer més del que fan i menys amb aquet desordre. Estic impacient per llegir la Revista Cambrils demà i veure quina nova declaració ens espera.

Mai havia escrit en aquest mitjà i no m’esperava la repercussió que va tenir l'anterior escrit. Però resulta que la frase que més he sentit aquests dies és: "Has dit el que tot el poble pensa". No buscava protagonisme ni volia ferir ningú, simplement expressava un sentiment que portava dins.

Aquesta segona carta, però, és més seriosa, perquè cada cop, tot plegat, sembla més el guió d’una comèdia. Si us plau, dignifiqueu el càrrec que ocupeu. Si no, com s’ha sentit dir molt aquests dies, feu un pas al costat. Penseu una cosa i sembla exagerat però l'Ajuntament, ara mateix, penja d'un fil i això és molt greu. Hi haurà un moment que això es col·lapsarà més encara del que ho està ara i no podrem fer molta cosa ja.