Segons l'informe de l’Estat de la Pobresa 2024 elaborat per l'European Anti-Poverty Network (EAPN), un 26,5% de la població espanyola, el que es tradueix a gairebé 13 milions de persones, es troba en risc de pobresa o exclusió social. Això ens col·locaria com el tercer país en major tassa de pobresa, sols per davant de Romania i Bulgària. Dins d’aquest indicador es troben les persones pobres, les que es troben en una situació de privació material i social severa, i les que pertanyen a llars amb baixa intensitat d’ocupació. Aquest número és major en la població jove, en la que assoleix el 27,4%, i especialment en nens menors de quinze anys, en els que un de cada tres menors es troba en risc de pobresa o exclusió social.

La Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge diu: La Constitució espanyola (CE) reconeix, a l'article 47, el dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat i imposa seguidament als “poders públics el deure de promoure les condicions necessàries que garanteixin la igualtat en l'exercici dels drets i el compliment dels deures constitucionals i d'establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret”.

Els poders públics s’han oblidat de la seva obligació, tots ells, estatal, autonòmic i local, i així el dret a l’habitatge s’ha convertit en un problema per a la societat, especialment per a la classe treballadora, on el percentatge del salari que es destina a accedir a l’habitatge supera moltes vegades el 60%. El creixement exponencial dels preus de lloguer es l’element més fort d’empobriment de les grans majories i, alhora, assegura la continuïtat de la seva precarització.

La situació de l’habitatge a Espanya és inconstitucional no només perquè l’accés esta lluny d’estar garantit, sinó perquè les grans majories accedeixen a l’habitatge de manera ultra precaritzada i en contextos d’inestabilitat o insalubritat. L’habitatge és el “gran negoci espanyol” des del franquisme i que ha estat sustentat per les polítiques del bipartidisme que han permès l’especulació. En Podemos considerem el problema de l’habitatge com un “problema de desigualtat”, en que s’estan extraient recursos i l’esforç de la gen el salari del qual es destina a una economia “absolutament improductiva “com és l’especulativa que fa que uns “pocs s’enriqueixin” a costa de la classe treballadora que som la majoria.

Asunción Badia Gimeno
Portaveu de Podem Cambrils