Aquest escrit va adreçat a tota aquella gent que estan disposats a jurar davant de la primera bíblia (o "constitución") que se'ls posi al davant que la llengua que parlen al poble del costat del meu no és pas la mateixa que la que parlem aquí.

Cas real d'aquest migdia que és quan les trucades comercials van que treuen fum: despenjo i se m'adreça una noia sudamericana (inconfusible per l'accent), abans de penjar li he dit tres vegades que no l'entenia i era veritat perquè realment no li enganxava ni una paraula!. Llavors aquells que diuen que al poble del costat no parlen la mateixa llengua que al meu, o que els valencians o els illencs tampoc, sortiran en tromba dient que si, que aquella noia parlava sense cap mena de dubte "español".

I sovint això ho diuen no tan sols polítics que, en fi, ja sabem con són en general, si no fins i tot gent saberuda i carregada de títols acadèmics (no sé si d'aquella universitat on els donen a pes).

Es pot fer el ridícul de mil maneres, però aquesta n'és una de les més reeixides.