La posidònia és una planta i no una alga, com es pot pensar, ja que amb el seu origen terrestre presenta arrel, un petit tronc (rizoma) i unes fulles ben desenvolupades, llargues com cintes verdes; a la tardor, els temporals fan caure les fulles més envellides i a l’hivern comencen a créixer les noves.

Aquestes plantes formen grans praderies anomenades familiarment alguer, barbada, brut, etc., que van fins a un màxim de 40 metres de profunditat. La funció d’aquestes praderies és importantíssima, ja que ecològicament fan diverses funcions, com pot ser la protecció de la zona costanera, esmorteint la força de les onades contra la platja i aguantant la sorra. Una altra pot ser la qüestió nutricional: encara que pocs peixos mengen fulles, aquests s’alimenten dels insectes que viuen damunt d’elles. I finalment una altra: l’oxigenació de les aigües litorals en fer la fotosíntesi.

Dit tot això, us direm que en un principi estem de sort, ja que de les 4.000 hectàrees ocupades per la posidònia en el litoral català el 62% es troba a la costa tarragonina i d’aquest 62% més del 70% es troba entre Salou i l’Ampolla. Però aquesta planta tan fràgil pot ser agredida per molts factors; un d’ells nosaltres, els pescadors, problema que vam solucionar col·locant els esculls artificials que els mateixos pescadors vam promoure, i l’altre factor, que és el queda per resoldre, és la contaminació marina deguda principalment a les aigües residuals industrials i urbanes (feu la prova, aboqueu detergent a les plantes de casa) i ho diem amb coneixement de causa. En 15 anys el bosc de posidònies ha passat de trobar-se a una profunditat de 27 o 28 metres a una de 15 o 17 metres, quan per recolonitzar-se necessita tot un any per guanyar uns pocs centímetres.

Si volem peix i platja cal que ens espavilem.

TERMES MARINERS

Embó
Cadascun dels foradets que hi ha a la part inferior de l’orla i que serveixen per buidar l’aigua de damunt la coberta, ja sigui l’aigua de pluja o la de la mar.

Malla
Cadascuna de les obertures quadrades o romboidals formades pels fils d’una xarxa.

Bescordella
Cordeta prima que tanca l’obertura del sac. Al sac hi ha una obertura per poder-lo buidar amb més facilitat, si no hi hagués aquesta obertura el peix s’hauria de fer sortir per la boca de l’art, amb la qual cosa hauríem de capgirar tot l’art. Aquesta cordeta va unint les dues parts de l’obertura amb unes lligades resistents que al mateix temps són molt fàcils de deslligar; actualment es fa servir cremallera o el gatillo.

Bandera flamenca
Irisació produïda per la llum del sol en travessar una certa mena de nuvolades; encara que els colors siguin els mateixos de l’arc de sant Martí, es distingeix perquè la bandera és recta i ocupa un espai del cel molt més curt.