Opinió

La nostra costa: illes Columbretes (I)

Normalment quan parlem de petits illots on poder veure algunes coses –ara ja no gaire comunes a la nostra mar–, sempre pensem amb els illots de les Medes a les costes gironines; en canvi més a prop –això sí, a mar obert– tenim les illes Columbretes. Aquestes illes volcàniques es troben a unes 30 milles marines de les costes de Castelló, –uns 56 quilòmetres– i si sortíssim de Cambrils, a 70 milles i rumb als 194º. Aquest petit arxipèlag està format per quatre grups, als quals els dóna nom l’illa més gran de cada grup: l’illa Grossa, la Ferrera, la Foradada i el Carallot.

L’illa Grossa, com el seu nom indica, és la més gran; té forma d’arc obert, la seva obertura mira cap a llevant o sigui que dins la cala quedem protegits de tots els vents i mars menys del llevant; per evitar-lo hauríem de fondejar a la part del darrere de l’illa. Aquesta illa està provista d’un far, situat a la part més alta de l’illa a uns 67 metres del nivell del mar, on habiten els quatre o cinc vigilants d’aquest parc natural. Si mai hi voleu parlar, els trobareu al canal 9 de l’UHF. Això ho diem perquè si mai hi aneu, abans d’entrar a la zona, ells us indicaran com fer millor l’entrada i el fondeig amb les balises ja preparades.

TERMES MARINERS

Grop
Nuvolada tempestuosa formada sobtadament. Aquestes tempestes solen ser de curta durada, encara que normalment de forta intensitat. El cap del grop és cada un dels seus extrems i el sol acompanyar un fort vent; vingui de la direcció que vingui, aquest vent va al davant del grop, sol ser un vent molt canviant, sempre es diu vent de grop.

Armador
Persona que arma els ormejos. Normalment no va embarcat a la barca i ho pot ser d’una o de diferents barques. Mentre les barques són a pescar, ells es dediquen a arreglar les xarxes o fan els arts per tenir-los a punt quan s’hagin de canviar el que porten.

Copejar
Donar cullerades a l’aigua amb el salabre per buidar de peix el cóp d’un art de pesca.

FRASES FETES

La calma de Don Juan de Austria
Es diu quan fa molta calma i no es vol que en faci. Don Juan de Austria es dirigia a una batalla i hi havia tanta calma que no es movien de lloc; va decidir treure els pals i les botavares dels bastiments per fer-ne rems i així arribar més aviat a la batalla. Després se li va girar la truita i a l’hora de fugir, quan ja hi havia vent, no tenia veles.

Al llum, pum i a la vaca, caca
Aquestes són les dues pesqueres principals i vol dir que tant en un lloc com en l’altre hi ha dificultats, especialment que en totes dues pesqueres costa molt de guanyar diners.

“Punto largo y buen tirón es prueba de buen remendón”
Es diu quan es fa un forat a la xarxa, sent a la mar, i s’ha d’apuntar perquè la xarxa ha de tornar a anar a l’aigua. Quan s’apunta un forat es pot fer entretenint-s’hi i anar fent malla per malla o fer passades més llargues, cada dues o tres malles, llavors es diu punto largo, és a dir, puntada llarga.