Tardors històriques
Sha fet aquest mes de novembre un cicle dactivitats molt interessant sobre els espais de la guerra civil a Cambrils. I li poso el qualificatiu dinteressant sense ni tan sols haver pogut assistir a cap dels actes sinó només per la seva mateixa existència i per les referències que nha fet la Revista Cambrils. Shan aportat dades i arguments per part despecialistes, sha trepitjat el terreny i, principalment, sha escoltat la veu dels qui van ser testimonis dalguns fets relacionats amb la guerra, en especial els bombardejos de laviació italiana i la cerca de protecció per part de la població civil en els refugis antiaeris. I si enguany sha parlat de bombardejos i refugis, loctubre de lany passat es va fer un altre cicle sobre lhospital de sang instal·lat també durant la guerra a la Casa de Sant Josep dels Germans de La Salle.
Cambrils viu duns anys ençà una eclosió dactivitats relacionades amb la recuperació de la memòria històrica, en especial la del segle XX, que, per la seva proximitat, de vegades pot resultar més problemàtica i que, per tant, cal abordar amb més coratge i seriositat. I també amb més responsabilitat i decisió perquè sens escapen les darreres oportunitats dacudir a fonts vives. No estic parlant només dels cicles de jornades, els organitzadors de les quals Arxiu Municipal, Museu dHistòria i Àrea de Cultura de lAjuntament espero que ja estiguin pensant en la pròxima convocatòria, sinó també de la publicació de diversos estudis relacionats tant amb la República com amb el període de la Restauració borbònica. És un esforç col·lectiu, amb múltiples actors i protagonistes, amb un resultat brillant al qual ha contribuït també, i segur que ho continuarà fent, aquesta mateixa Revista Cambrils. Els excel·lents treballs dinvestigació que publica periòdicament des de fa més duna dècada el reportatge sobre el concert que els Rolling Stones havien de fer a Cambrils és del 1996, i que en no poques ocasions han estat premiats, han esperonat la societat cambrilenca a saber més coses sobre el passat.
Lesforç i el resultat són importants però, com ja he dit en alguna ocasió anterior, és transcendental assegurar la pervivència de cara al futur i la difusió daquest coneixement. Els mitjans de la societat actual ho fan perfectament possible i, de fet, per a una bona part dels materials que es produeixen els mateixos reportatges de la Revista Cambrils, els llibres... no cal patir gaire, però sí que ens hauríem de preocupar per a altres activitats més fugisseres. El temps passa inexorable i daquí a 20 anys és molt improbable que ningú ens pugui explicar com corria a baixar al refugi quan es donava un avís datac aeri. Ara tenim la sort, encara, de poder-ho sentir. Tenim, per tant, lobligació moral no només descoltar-ho sinó també de fixar aquests records per a les generacions futures. I, daltra banda, també seria una llàstima que el dipòsit de coneixement que, any a any, sacumula a través de les jornades organitzades per lAjuntament sacabés en si mateix, sense una continuïtat en lespai les persones que no han assistit als actes i el temps. La tecnologia ho permet. Segur que també hi ha voluntat de fer-ho. Només cal disposar els recursos necessaris per convertir-ho en realitat.
Xavier Bas és periodista
Cambrils viu duns anys ençà una eclosió dactivitats relacionades amb la recuperació de la memòria històrica, en especial la del segle XX, que, per la seva proximitat, de vegades pot resultar més problemàtica i que, per tant, cal abordar amb més coratge i seriositat. I també amb més responsabilitat i decisió perquè sens escapen les darreres oportunitats dacudir a fonts vives. No estic parlant només dels cicles de jornades, els organitzadors de les quals Arxiu Municipal, Museu dHistòria i Àrea de Cultura de lAjuntament espero que ja estiguin pensant en la pròxima convocatòria, sinó també de la publicació de diversos estudis relacionats tant amb la República com amb el període de la Restauració borbònica. És un esforç col·lectiu, amb múltiples actors i protagonistes, amb un resultat brillant al qual ha contribuït també, i segur que ho continuarà fent, aquesta mateixa Revista Cambrils. Els excel·lents treballs dinvestigació que publica periòdicament des de fa més duna dècada el reportatge sobre el concert que els Rolling Stones havien de fer a Cambrils és del 1996, i que en no poques ocasions han estat premiats, han esperonat la societat cambrilenca a saber més coses sobre el passat.
Lesforç i el resultat són importants però, com ja he dit en alguna ocasió anterior, és transcendental assegurar la pervivència de cara al futur i la difusió daquest coneixement. Els mitjans de la societat actual ho fan perfectament possible i, de fet, per a una bona part dels materials que es produeixen els mateixos reportatges de la Revista Cambrils, els llibres... no cal patir gaire, però sí que ens hauríem de preocupar per a altres activitats més fugisseres. El temps passa inexorable i daquí a 20 anys és molt improbable que ningú ens pugui explicar com corria a baixar al refugi quan es donava un avís datac aeri. Ara tenim la sort, encara, de poder-ho sentir. Tenim, per tant, lobligació moral no només descoltar-ho sinó també de fixar aquests records per a les generacions futures. I, daltra banda, també seria una llàstima que el dipòsit de coneixement que, any a any, sacumula a través de les jornades organitzades per lAjuntament sacabés en si mateix, sense una continuïtat en lespai les persones que no han assistit als actes i el temps. La tecnologia ho permet. Segur que també hi ha voluntat de fer-ho. Només cal disposar els recursos necessaris per convertir-ho en realitat.
Xavier Bas és periodista