La cova de los Cambriles
Fa uns mesos vaig trobar casualment a lenciclopèdia lliure Wikipedia lentrada Cueva de Cambrils. Naturalment em va sobtar molt que existís una cova amb aquest nom i fent una mica dinvestigació vaig comprovar que es tractava dun error. Ja ho tenen això aquest tipus denciclopèdies, les aportacions que realitzen les persones que les escriuen a vegades no tenen el mateix rigor que una Enciclopèdia Catalana. Darrere aquest error vaig descobrir una història molt interessant ocorreguda a la població aragonesa de Ladruñán dins el terme municipal de Castellote província de Terol durant els inicis de la guerra civil espanyola.
La zona del Maestrat i lAragó en general va viure amb especial cruesa la repressió a la zona republicana, poblacions com Castellote, Vallderroures i Alcanyís registren els índexs més alts de víctimes amb relació al seu nombre dhabitants. Ambdós bàndols van fer servir tot tipus damagatalls per evitar la repressió que allí es va donar. Lagost de 1936 els veïns de Ladruñán Vidal Royo i Aniceto Brea cercaven un refugi segur on amagar-se i evitar caure a les mans dels sicaris de Moscou. Van demanar ajuda a un pastor de la zona, Domingo Folch Carbó, que va havia descobert la cova dos anys enrere gràcies a les anades i vingudes duna àguila que allí hi tenia el seu niu. Van descobrir amb sorpresa que el recinte de la cova podia servir daixopluc a un gran nombre de persones i durant 14 mesos 22 persones la van utilitzar per amagar-se i es calcula que aproximadament 200 més van passar per ella en algun moment. Aniceto Brea, que era secretari de lajuntament, va decidir posar a la cova el nom en clau de los Cambriles, recordant la platja existent amb aquest mateix nom al municipi granadí dAlmunyecar. De tot el que va passar en aquella cova després sen van explicar moltes històries amb clau de llegenda. Sembla ser que els refugiats van crear una societat secreta anomenada La Caverna. La quota per ingressar-hi era dun pernil per cap. Els seus membres es van constituir com a Falange Española i després com a Falange Española Tradicionalista y de las JONS, sota ladvocació de la santíssima Verge del Pilar. Qui visiti la cova encara trobarà a les parets pintats els noms de les estances en què van dividir la cova: despensa, auditoria, cuina, bodega, departament dhigiene... Cuinaven amb gasolina per evitar fer fum, disposaven denllumenat intern, servei de neteja, perruqueria, van editar un diari intern, tenien un aljub de 3.000 litres de capacitat i fins i tot lavabo que higienitzaven amb cendres.
Lescriptor José Giménez Corbatón i el Grupo de Estudios Masinos van publicar a principis del 2006 el llibre Cambriles intentant deixar constància escrita daquesta història tan peculiar. El novel·lista desmitifica la cova com a amagatall, de fet era força visible des de molts llocs, i afirma que per sort molts habitants del poble de Ladruñán van fer els ulls grossos evitant així moltes morts innecessàries. Aniceto Brea va escriure un himne daquella gesta: Perseguidos por los rojos, en Cambriles se encuebaron, camaradas de la Falange, con dolor y con quebrante. Las abiertas sepulturas, que para algunos quedaron, y que los rojos abrieron, otros hermanos llenaron. Por eso muchos huyeron, y sus familias lloraron, por eso los falangistas, en la cueba se ocultaron.
http://es.wikipedia.org/wiki/Cueva_de_Cambrils
Jordi Moreno és enginyer informàtic
La zona del Maestrat i lAragó en general va viure amb especial cruesa la repressió a la zona republicana, poblacions com Castellote, Vallderroures i Alcanyís registren els índexs més alts de víctimes amb relació al seu nombre dhabitants. Ambdós bàndols van fer servir tot tipus damagatalls per evitar la repressió que allí es va donar. Lagost de 1936 els veïns de Ladruñán Vidal Royo i Aniceto Brea cercaven un refugi segur on amagar-se i evitar caure a les mans dels sicaris de Moscou. Van demanar ajuda a un pastor de la zona, Domingo Folch Carbó, que va havia descobert la cova dos anys enrere gràcies a les anades i vingudes duna àguila que allí hi tenia el seu niu. Van descobrir amb sorpresa que el recinte de la cova podia servir daixopluc a un gran nombre de persones i durant 14 mesos 22 persones la van utilitzar per amagar-se i es calcula que aproximadament 200 més van passar per ella en algun moment. Aniceto Brea, que era secretari de lajuntament, va decidir posar a la cova el nom en clau de los Cambriles, recordant la platja existent amb aquest mateix nom al municipi granadí dAlmunyecar. De tot el que va passar en aquella cova després sen van explicar moltes històries amb clau de llegenda. Sembla ser que els refugiats van crear una societat secreta anomenada La Caverna. La quota per ingressar-hi era dun pernil per cap. Els seus membres es van constituir com a Falange Española i després com a Falange Española Tradicionalista y de las JONS, sota ladvocació de la santíssima Verge del Pilar. Qui visiti la cova encara trobarà a les parets pintats els noms de les estances en què van dividir la cova: despensa, auditoria, cuina, bodega, departament dhigiene... Cuinaven amb gasolina per evitar fer fum, disposaven denllumenat intern, servei de neteja, perruqueria, van editar un diari intern, tenien un aljub de 3.000 litres de capacitat i fins i tot lavabo que higienitzaven amb cendres.
Lescriptor José Giménez Corbatón i el Grupo de Estudios Masinos van publicar a principis del 2006 el llibre Cambriles intentant deixar constància escrita daquesta història tan peculiar. El novel·lista desmitifica la cova com a amagatall, de fet era força visible des de molts llocs, i afirma que per sort molts habitants del poble de Ladruñán van fer els ulls grossos evitant així moltes morts innecessàries. Aniceto Brea va escriure un himne daquella gesta: Perseguidos por los rojos, en Cambriles se encuebaron, camaradas de la Falange, con dolor y con quebrante. Las abiertas sepulturas, que para algunos quedaron, y que los rojos abrieron, otros hermanos llenaron. Por eso muchos huyeron, y sus familias lloraron, por eso los falangistas, en la cueba se ocultaron.
http://es.wikipedia.org/wiki/Cueva_de_Cambrils
Jordi Moreno és enginyer informàtic