Opinió

Adéu, Marion (II)

El mes passat, vaig encetar l’explicació de les substàncies prohibides del món del dopatge, aprofitant el cas de l’atleta Marion Jones. Aquest mes, seguirem amb els quatre grups que falten:

6. Beta2 agonistes: tots estan prohibits, excepte el formoterol, el salbutamol, el salmeterol i la terbutalina, permesos per inhalació com a tractament i prevenció de l’asma.
Rendiment: incrementen la massa i la força muscular, i tenen un efecte estimulant que disminueix si el seu ús no és continuat.
Salut: provoquen alteracions nervioses, taquicàrdia, augment de la pressió arterial, cefalea, insomni, tremolors.

7. Agents amb activitat antiestrogènica: inhibidors de l’aromatasa, clomifè, ciclofenil i tamoxifèn, prohibits només en homes.
Rendiment: estimulen la producció endògena de la testosterona.
Salut: provoquen cops de calor, pertorbacions visuals i alteracions hepàtiques.

8. Agents emmascaradors: extensors plasmàtics i diürètics com la furosemida.
Rendiment: oculten altres substàncies, tapant la seva presència a l’orina (de la qual es fan la majoria d’analítiques antidopatge) o alterant els seus paràmetres hematològics (per les analítiques de sang). Els diürètics serveixen per reduir el pes corporal, bàsic en els esports on el pesatge conforma les diferents categories.
Salut: alteracions electrolítiques, hemoconcentració, disminució de proteïnes plasmàtiques i alteracions hematològiques i intestinals.

9. Glucocorticosteroides: cortisona i prednisona.
Rendiment: tenen efectes euforitzants, antiinflamatoris i alleujants del dolor.
Salut: alteracions electrolítiques, hipertensió, hiperglucèmia, glucosúria, més susceptibilitat a les infeccions, úlcera pèptica, hirsutisme, síndrome de Cushing, hipercortisisme i alteracions de la conducta.

Bé, tot això només ha estat per demostrar que hi ha gent que, ja sigui per convenciment, perquè no tenen dos dits de seny i es deixen entabanar o potser perquè la fama i la glòria esportives comporten més mals que béns, es juguen la salut de mala manera. Fins i tot comportant la mort, en moltes ocasions. Cal arribar fins aquí? Cal recordar el nom de tots els esportistes famosos que han mort per conseqüència del dopatge? Cal comptar els esportistes anònims que tenen fractures, malalties cròniques, infarts, canvis de conducta… per culpa del dopatge?

A la Marion Jones se li va encendre la llum a la fi del túnel, llàstima que ara el seu record serà el d’una pobra atleta castigada per culpa del dopatge. Imagineu les pressions i el malestar que devia tenir per confessar-ho tot, entregant-se a perdre les medalles de Sidney i a passar set o vuit mesos de presó, a part de la fortíssima sanció econòmica. S’ho mereix tot, segurament que sí, però ella que era tan majestuosa a la pista potser hauria continuat regnant sense trampes.

Moltes vegades sentim a dir encara allò de “diga’m amb qui vas…”. En aquest cas ha estat determinant, ja que totes les persones del seu voltant hi estaven embolicades. Els desastres del dopatge a nivell físic i mental són massa grans com per voler arribar a dalt a qualsevol preu. El preu és massa car i no val la pena pagar-lo.

Adéu, Marion, jo et recordaré com a atleta, no com a fracàs humà.