Tenim esperit crític els cambrilencs?
Si busquéssim la resposta a la pregunta entre els opinadors digitals de Revista Cambrils Diari Digital, segur que en trauríem una visió equivocada. La capacitat de crítica que es demostra en el fòrum digital no es correspon amb la realitat pública. Trobar-se cartes al director en diferents mitjans, recollides de signatures o actes al carrer organitzats fora de làmbit dels partits, són un fet força inusual entre els cambrilencs. Quan es tracta de mobilitzar-se de forma col·lectiva, Cambrils és un excel·lent exemple daquest conformisme generalitzat que fa que normalitzem tota mena dabusos. Hem interioritzat asseveracions com: si protestes no servirà per a res i el clàssic no et facis malveure
frases que perduren en limaginari local pel bé dels nostres dirigents. Els elevats índex dabsentisme electoral que ofereix Cambrils vénen a corroborar aquesta inacció general. Les raons estarien en lindividualisme propi duna ciutat dormitori i lenorme descrèdit amb què es percep la classe política. Salvant les distàncies, ho podem comparar amb lexemplar ciutadania (eufemisme emprat pels representants de la Generalitat) amb què els usuaris del tren shan pres fins fa poc lactual catàstrofe ferroviària.
Costa recordar campanyes ciutadanes, concentracions o mobilitzacions realment significatives ocorregudes a Cambrils. Actualment la campanya en suport al conserge del CEIP Marinada i les mobilitzacions reclamant més seguretat en són lloables excepcions. A nivell del país ja fa temps que lassociacionisme i el moviment veïnal són utilitzats com a figurants duna pel·lícula de cine mut on el guió està redactat pels caps pensants de la partitocràcia. Els ciutadans juguem al nostre parc infantil de lopinió pública amb dret, això sí, a estar informats a través duns mitjans controlats per ladministració o per grups econòmics que van de la mà dels partits polítics. La multa als veïns del Molí de la Torre per penjar una simple pancarta, a més de resultar un escarni, és un bon exemple daquesta situació. Casos flagrants com el de lhospital pagat amb fons municipal, la negativa a la gratuïtat de lAP-7 mentre duren les obres a lA-7, el procés de privatització del port o la manca de serveis que pertoquen a una població com la nostra, són exemples que en daltres ciutats comportarien una resposta ciutadana, però aquí continuem en un autisme col·lectiu.
Costa recordar campanyes ciutadanes, concentracions o mobilitzacions realment significatives ocorregudes a Cambrils. Actualment la campanya en suport al conserge del CEIP Marinada i les mobilitzacions reclamant més seguretat en són lloables excepcions. A nivell del país ja fa temps que lassociacionisme i el moviment veïnal són utilitzats com a figurants duna pel·lícula de cine mut on el guió està redactat pels caps pensants de la partitocràcia. Els ciutadans juguem al nostre parc infantil de lopinió pública amb dret, això sí, a estar informats a través duns mitjans controlats per ladministració o per grups econòmics que van de la mà dels partits polítics. La multa als veïns del Molí de la Torre per penjar una simple pancarta, a més de resultar un escarni, és un bon exemple daquesta situació. Casos flagrants com el de lhospital pagat amb fons municipal, la negativa a la gratuïtat de lAP-7 mentre duren les obres a lA-7, el procés de privatització del port o la manca de serveis que pertoquen a una població com la nostra, són exemples que en daltres ciutats comportarien una resposta ciutadana, però aquí continuem en un autisme col·lectiu.