Així ens va
Darrerament, i ja fa uns quants anys, a Catalunya i també a Espanya, han entrat en circulació una sèrie dinformes sobre el nivell i la qualitat de leducació que reben els nostres fills. Es parla de quants aproven i suspenen, de la classificació que ocupem en el rànquing europeu i de què fan a Finlàndia.
Ara sha aprovat un decret (el Decret 142/2007) pel qual lassignació horària mínima per a lassignatura dEducació Física queda notablement disminuïda respecte del decret anterior (Decret 95/1992), en concret passa de 525 hores a 385, quedant unes hores anomenades de lliure disposició (665).
Això afecta bàsicament letapa de Primària, en què els nens passaran de tenir dues hores setmanals a una. En realitat no deixa de ser una més de les moltíssimes divagacions que hem rebut en els darrers anys. Després passaré a explicitar millor algunes opinions, però el fons de la qüestió sempre és el mateix: legoisme, la prepotència, la poca receptivitat, la ignorància i la desorientació duna sèrie de polítics que fa més de deu anys que no paren de provocar canvis en el sistema educatiu català.
De vegades parlo amb gent i em comenten que per què fem tants canvis a lescola. Doncs mireu, tot ve donat. Quan és Catalunya perquè és Catalunya, quan és Espanya perquè és Espanya. Tots es tiren la culpa els uns als altres i la casa por barrer. No hi ha dret que quasi cada any dels darrers deu haguem dassumir canvis que a la llarga tornen a ser modificats. Els nostres polítics són incapaços de fer un gran pacte que provoqui un sistema densenyament sòlid, on tots hi estiguin dacord, vetllant per leducació i laprenentatge dels nostres fills, i per la qualitat del nostre futur, i que passi per sobre dels capricis del/de la conseller/a de torn i dels seus equips, perquè, és clar, al ser dun color diferent de lanterior shan de fer canvis, tancant els ulls i tirant pel dret.
Pel que fa a les hores de menys de lEducació Física, són un pas més, per mi clarament equivocat. No només perquè jo formo part daquest col·lectiu, sinó per moltes altres coses:
Des del punt de vista de lincrement del sobrepès i de lobesitat infantil (26,3% i 16,9% respectivament) la pràctica dexercici físic no hauria de disminuir sinó més aviat augmentar.
La població infantil ja és prou sedentària (TV, Internet, jocs multimèdia...), alguns lúnic exercici que fan a la setmana són les hores dEF. I què fem? Reduir-les.
Segons lOMS, per a un bon desenvolupament infantil i juvenil els nens haurien de fer un mínim de cinc hores dEF a Primària i tres a Secundària. Aquí i properament, una.
El bon desenvolupament corporal i psíquic del nen, així com el seu coneixement queda en entredit. Això sí, farem moltes hores dins del pla de lesport, però fora de lhorari lectiu.
Estem inundats de campanyes de sensibilització per prevenir infinitat de malalties, addiccions, drogodependència, afectivosocials, i contràriament volem reduir la pràctica dexercici físic a lescola.
Potser lEF encara és considerada per alguns com allò que ells van viure: patiment, marcialitat, exèrcit, i que qualsevol que miri el futbol per la tele pot impartir. Doncs no, sortosament.
Tota la força que aquesta matèria pren en la seva pràctica (integració, convivència, coneixement corporal, socialització, autonomia, creixement harmònic...) sha de veure reduïda? Per què?
Ara, això sí, anem a Finlàndia a estudiar i copiar el seu sistema educatiu. I què passa amb la diferència de clima, de costums, dhàbits? A quina hora es lleven a Finlàndia per anar a lescola? A quina hora sacaba lescola a Finlàndia? Quan tanquen les botigues a Finlàndia? A quina hora sopen i van a dormir a Finlàndia?
Tot això no deu ser gaire important, però aquí tindrem un sistema educatiu com el finlandès. Quina gràcia. Serà que aquí no en sabem prou per tenir el nostre propi sistema. Que provin dunificar criteris de veritat i que no somplin tant la boca amb el gran pacte per leducació que mai no arriba. Quina llàstima.
Per cert, quantes hores dEducació Física a la setmana fan a Finlàndia?
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal
Ara sha aprovat un decret (el Decret 142/2007) pel qual lassignació horària mínima per a lassignatura dEducació Física queda notablement disminuïda respecte del decret anterior (Decret 95/1992), en concret passa de 525 hores a 385, quedant unes hores anomenades de lliure disposició (665).
Això afecta bàsicament letapa de Primària, en què els nens passaran de tenir dues hores setmanals a una. En realitat no deixa de ser una més de les moltíssimes divagacions que hem rebut en els darrers anys. Després passaré a explicitar millor algunes opinions, però el fons de la qüestió sempre és el mateix: legoisme, la prepotència, la poca receptivitat, la ignorància i la desorientació duna sèrie de polítics que fa més de deu anys que no paren de provocar canvis en el sistema educatiu català.
De vegades parlo amb gent i em comenten que per què fem tants canvis a lescola. Doncs mireu, tot ve donat. Quan és Catalunya perquè és Catalunya, quan és Espanya perquè és Espanya. Tots es tiren la culpa els uns als altres i la casa por barrer. No hi ha dret que quasi cada any dels darrers deu haguem dassumir canvis que a la llarga tornen a ser modificats. Els nostres polítics són incapaços de fer un gran pacte que provoqui un sistema densenyament sòlid, on tots hi estiguin dacord, vetllant per leducació i laprenentatge dels nostres fills, i per la qualitat del nostre futur, i que passi per sobre dels capricis del/de la conseller/a de torn i dels seus equips, perquè, és clar, al ser dun color diferent de lanterior shan de fer canvis, tancant els ulls i tirant pel dret.
Pel que fa a les hores de menys de lEducació Física, són un pas més, per mi clarament equivocat. No només perquè jo formo part daquest col·lectiu, sinó per moltes altres coses:
Des del punt de vista de lincrement del sobrepès i de lobesitat infantil (26,3% i 16,9% respectivament) la pràctica dexercici físic no hauria de disminuir sinó més aviat augmentar.
La població infantil ja és prou sedentària (TV, Internet, jocs multimèdia...), alguns lúnic exercici que fan a la setmana són les hores dEF. I què fem? Reduir-les.
Segons lOMS, per a un bon desenvolupament infantil i juvenil els nens haurien de fer un mínim de cinc hores dEF a Primària i tres a Secundària. Aquí i properament, una.
El bon desenvolupament corporal i psíquic del nen, així com el seu coneixement queda en entredit. Això sí, farem moltes hores dins del pla de lesport, però fora de lhorari lectiu.
Estem inundats de campanyes de sensibilització per prevenir infinitat de malalties, addiccions, drogodependència, afectivosocials, i contràriament volem reduir la pràctica dexercici físic a lescola.
Potser lEF encara és considerada per alguns com allò que ells van viure: patiment, marcialitat, exèrcit, i que qualsevol que miri el futbol per la tele pot impartir. Doncs no, sortosament.
Tota la força que aquesta matèria pren en la seva pràctica (integració, convivència, coneixement corporal, socialització, autonomia, creixement harmònic...) sha de veure reduïda? Per què?
Ara, això sí, anem a Finlàndia a estudiar i copiar el seu sistema educatiu. I què passa amb la diferència de clima, de costums, dhàbits? A quina hora es lleven a Finlàndia per anar a lescola? A quina hora sacaba lescola a Finlàndia? Quan tanquen les botigues a Finlàndia? A quina hora sopen i van a dormir a Finlàndia?
Tot això no deu ser gaire important, però aquí tindrem un sistema educatiu com el finlandès. Quina gràcia. Serà que aquí no en sabem prou per tenir el nostre propi sistema. Que provin dunificar criteris de veritat i que no somplin tant la boca amb el gran pacte per leducació que mai no arriba. Quina llàstima.
Per cert, quantes hores dEducació Física a la setmana fan a Finlàndia?
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal