Com tractar la gent
És un fet habitual llegir cartes als diaris, escoltar trucades a les ràdios i observar els correus als diaris digitals com el de la Revista Cambrils, de ciutadans emprenyats (un concepte que sha popularitzat gràcies al delegat de La Vanguardia a Madrid, Enric Juliana) amb els serveis que presten les administracions públiques. La queixa en aquests fòrums és la via que li queda a la ciutadania per expressar la seva opinió fora de les eleccions donat que els processos de participació ciutadana que existeixen en els diferents àmbits són encara escassos i insuficients, i moltes vegades són només de mecanismes buits destinats a la propaganda.
En aquesta línia, fa poques setmanes vaig llegir unes declaracions del responsable duna institució cambrilenca on reconeixia que la seva principal mancança era el tracte amb la gent. He dadmetre que té un gran mèrit dir-ho públicament, perquè normalment és una cosa que intenta amagar-se, però alhora resulta preocupant que el dèficit més important duna organització pública sigui la relació amb els ciutadans als que ha de servir. La meva preocupació augmenta al tractar-se de ladministració municipal que, en teoria i segons el principi de subsidiarietat, és la més pròxima a la gent, la que té més a prop el ciutadà i la que pot entendre més fàcilment les seves preocupacions i les seves inquietuds. Però també corre el risc de convertir-se en la més incompresa i detestada en funció de com expliqui les seves actuacions. De vegades les decisions mal explicades esdevenen als ulls dels ciutadans com arbitràries o injustes, sobretot si sintenten justificar menystenint la gent i actuant amb prepotència o fins i tot amb certa "xuleria".
Si els responsables públics es passen les campanyes electorals assegurant i proclamant que el més important de la seva política seran les persones, després resulta incomprensible veure com la seva acció de govern i el seu full de ruta dactuació diària sallunyen daquesta promesa i sobliden totalment de la prioritat assumida. Hi ha moltes maneres i formes dallunyar-se de la ciutadania i de posar fronteres i obstacles entre ladministració i els administrats però la més negativa és no tractar la gent com cal. De res serveixen les grans campanyes publicitàries, els grandiloqüents eslògans polítics o les grans quantitats de diners destinats a la propaganda, si després falles en una qüestió tan essencial com és latenció que dones als ciutadans.
No fa gaire dies un alcalde duna ciutat gran de les illes Canàries em confessava que la principal satisfacció de la seva nova etapa política era la satisfacció de conèixer i resoldre els problemes dels seus veïns i comprovar leficàcia de la seva acció política. Cofoi mexplicava que aquesta proximitat, que no havia tingut en altres responsabilitats polítiques, laconseguia escoltant molt la gent i obrint les portes del consistori i del seu despatx.
Una bona pràctica política que segurament ajuda a superar molts problemes dincomprensió i que acosta la política a la gent en uns moments en els que les relacions entre polítics i ciutadans no passen pels millors moments. Peguem-hi fanalada en aquest 2008. Que tingueu un bon any!
Josep Capella és periodista
En aquesta línia, fa poques setmanes vaig llegir unes declaracions del responsable duna institució cambrilenca on reconeixia que la seva principal mancança era el tracte amb la gent. He dadmetre que té un gran mèrit dir-ho públicament, perquè normalment és una cosa que intenta amagar-se, però alhora resulta preocupant que el dèficit més important duna organització pública sigui la relació amb els ciutadans als que ha de servir. La meva preocupació augmenta al tractar-se de ladministració municipal que, en teoria i segons el principi de subsidiarietat, és la més pròxima a la gent, la que té més a prop el ciutadà i la que pot entendre més fàcilment les seves preocupacions i les seves inquietuds. Però també corre el risc de convertir-se en la més incompresa i detestada en funció de com expliqui les seves actuacions. De vegades les decisions mal explicades esdevenen als ulls dels ciutadans com arbitràries o injustes, sobretot si sintenten justificar menystenint la gent i actuant amb prepotència o fins i tot amb certa "xuleria".
Si els responsables públics es passen les campanyes electorals assegurant i proclamant que el més important de la seva política seran les persones, després resulta incomprensible veure com la seva acció de govern i el seu full de ruta dactuació diària sallunyen daquesta promesa i sobliden totalment de la prioritat assumida. Hi ha moltes maneres i formes dallunyar-se de la ciutadania i de posar fronteres i obstacles entre ladministració i els administrats però la més negativa és no tractar la gent com cal. De res serveixen les grans campanyes publicitàries, els grandiloqüents eslògans polítics o les grans quantitats de diners destinats a la propaganda, si després falles en una qüestió tan essencial com és latenció que dones als ciutadans.
No fa gaire dies un alcalde duna ciutat gran de les illes Canàries em confessava que la principal satisfacció de la seva nova etapa política era la satisfacció de conèixer i resoldre els problemes dels seus veïns i comprovar leficàcia de la seva acció política. Cofoi mexplicava que aquesta proximitat, que no havia tingut en altres responsabilitats polítiques, laconseguia escoltant molt la gent i obrint les portes del consistori i del seu despatx.
Una bona pràctica política que segurament ajuda a superar molts problemes dincomprensió i que acosta la política a la gent en uns moments en els que les relacions entre polítics i ciutadans no passen pels millors moments. Peguem-hi fanalada en aquest 2008. Que tingueu un bon any!
Josep Capella és periodista