Els altres cambrilencs
Pocs dies abans de Nadal la premsa comarcal va publicar una estadística sobre el nombre de persones nascudes a lestranger que viuen a Cambrils. Són dades del mes doctubre i que es refereixen només a les persones que han passat per lAjuntament a empadronar-se. És a dir, per un costat són dades molt recents i, per laltra, segur que es queden curtes, ja que la realitat acostuma a superar la legalitat. De totes maneres, són dades impactants. No són cap sorpresa, de fet; però, veure de manera clara i resumida que 1 de cada 5 cambrilencs (el 21,36% de la població) ha nascut fora del país dEspanya, entenguem-nos il·lustra clarament la realitat del nostre boom demogràfic.
Ha esdevingut expressió corrent afirmar que Cambrils creix a un ritme de més de 1.000 habitants cada any, en termes nets, és a dir, descomptant els que moren o sen van a viure a un altre lloc. Segons informa lInstitut dEstadística de Catalunya <www.idescat.net>, a finals de 2006 al padró municipal hi consten 27.848 persones, que són 1.639 més que 12 mesos abans. És a dir, que aquells 1.000 habitants nous anuals que deia abans, i que eren veritat a començament daquesta dècada, ara ja fa dos o tres anys que han crescut fins als 1.600. Un creixement que, com podem imaginar, no es deu a la fertilitat de les cambrilenques, tot i que és superior a la de les catalanes, sinó a lextraordinari saldo migratori. Les dades de lIdescat, en aquest cas una mica més endarrerides (any 2001) ens il·lustren: només l1,73 per mil del creixement (0,68 per mil en el conjunt de Catalunya) és natural (naixements menys defuncions), mentre que el saldo migratori (els que arriben menys els que sen van) aporten el 30,96 per mil del creixement, i aquesta dada és cinc vegades superior a la mitjana catalana. És ben cert que el fenomen immigratori no afecta per igual tot el país, però una proporció del 21,36% de persones immigrades situa Cambrils al capdamunt de la llista dels municipis catalans.
Lestadística que esmentava a linici daquesta columna crida també latenció pels països dorigen dels immigrats. El que aporta més persones és el Marroc, amb 885 persones (a octubre de 2007), però ja a molt curta distància se situa Romania, amb 605 persones, i amb una dinàmica de creixement més recent i més forta que el país magribí, al qual superarà en un parell danys si no canvia la inèrcia actual. Romania i Bulgària (100 immigrants) són exemples de dos països recentment incorporats a la Unió Europea en els quals moltíssims dels seus habitants fugen, literalment, cap a daltres indrets tot buscant millors condicions de vida i treball. Res a veure, en principi, amb les condicions dels italians, comunitaris antics, però que, amb 405 persones, representen el tercer col·lectiu dimmigrats a Cambrils. Uruguaians (382 persones), argentins (374) i colombians (326) són la punta de llança de la immigració llatinoamericana, que també és molt forta, tot i que repartida en una desena de procedències nacionals. Dels asiàtics, destaquen els xinesos (152), tot i que els indis (76) creixen actualment a un ritme molt superior.
En definitiva, les dades ens mostren un gran trencaclosques multicultural i multiètnic amb el qual hem daprendre a conviure. Perquè duna cosa en podem estar totalment segurs: Cambrils no serà ja no és el mateix que 10 o 15 anys enrere. I, en canvi, molts dels que hi vivim i dels que ens governen sí que som els mateixos, i sovint tenim moltes dificultats per fer evolucionar els nostres referents exteriors al mateix ritme que canvia la societat. La resistència al canvi és un fenomen tan antic com la mateixa humanitat, per molt que no ho vulguem veure, epur si muove.
Xavier Bas és periodista
Ha esdevingut expressió corrent afirmar que Cambrils creix a un ritme de més de 1.000 habitants cada any, en termes nets, és a dir, descomptant els que moren o sen van a viure a un altre lloc. Segons informa lInstitut dEstadística de Catalunya <www.idescat.net>, a finals de 2006 al padró municipal hi consten 27.848 persones, que són 1.639 més que 12 mesos abans. És a dir, que aquells 1.000 habitants nous anuals que deia abans, i que eren veritat a començament daquesta dècada, ara ja fa dos o tres anys que han crescut fins als 1.600. Un creixement que, com podem imaginar, no es deu a la fertilitat de les cambrilenques, tot i que és superior a la de les catalanes, sinó a lextraordinari saldo migratori. Les dades de lIdescat, en aquest cas una mica més endarrerides (any 2001) ens il·lustren: només l1,73 per mil del creixement (0,68 per mil en el conjunt de Catalunya) és natural (naixements menys defuncions), mentre que el saldo migratori (els que arriben menys els que sen van) aporten el 30,96 per mil del creixement, i aquesta dada és cinc vegades superior a la mitjana catalana. És ben cert que el fenomen immigratori no afecta per igual tot el país, però una proporció del 21,36% de persones immigrades situa Cambrils al capdamunt de la llista dels municipis catalans.
Lestadística que esmentava a linici daquesta columna crida també latenció pels països dorigen dels immigrats. El que aporta més persones és el Marroc, amb 885 persones (a octubre de 2007), però ja a molt curta distància se situa Romania, amb 605 persones, i amb una dinàmica de creixement més recent i més forta que el país magribí, al qual superarà en un parell danys si no canvia la inèrcia actual. Romania i Bulgària (100 immigrants) són exemples de dos països recentment incorporats a la Unió Europea en els quals moltíssims dels seus habitants fugen, literalment, cap a daltres indrets tot buscant millors condicions de vida i treball. Res a veure, en principi, amb les condicions dels italians, comunitaris antics, però que, amb 405 persones, representen el tercer col·lectiu dimmigrats a Cambrils. Uruguaians (382 persones), argentins (374) i colombians (326) són la punta de llança de la immigració llatinoamericana, que també és molt forta, tot i que repartida en una desena de procedències nacionals. Dels asiàtics, destaquen els xinesos (152), tot i que els indis (76) creixen actualment a un ritme molt superior.
En definitiva, les dades ens mostren un gran trencaclosques multicultural i multiètnic amb el qual hem daprendre a conviure. Perquè duna cosa en podem estar totalment segurs: Cambrils no serà ja no és el mateix que 10 o 15 anys enrere. I, en canvi, molts dels que hi vivim i dels que ens governen sí que som els mateixos, i sovint tenim moltes dificultats per fer evolucionar els nostres referents exteriors al mateix ritme que canvia la societat. La resistència al canvi és un fenomen tan antic com la mateixa humanitat, per molt que no ho vulguem veure, epur si muove.
Xavier Bas és periodista