Que perduri la il·lusió
En els dies de Nadal i Reis, els adults tenim loportunitat de reviure la il·lusió de quan érem petits. En aquells temps el que ens explicaven sobre els Reis ens semblava màgic i fantàstic, il·lusió que era coartada dun dia per laltre, trencant la innocència sense poder pair-ho. Una innocència molt infantil que avui dia ha canviat. Els pares davui tenim loportunitat de fer-ho diferent.
Hi ha una dita popular que diu De ilusión también se vive i res més lluny de la realitat, dins un món amb tanta violència i desastres els nostres nens necessiten daquest recurs per imaginar un món millor, un món diferent que ells poden crear si tenen il·lusió. A mesura que van creixent, van coneixent i interioritzant el seu entorn, van desenvolupant la capacitat danalitzar la informació. A partir duna certa edat (dels 7 als 9 anys aproximadament) comencen a utilitzar les eines danàlisi i selecció de la informació. Aquest procés és gradual i no sarriba a la plena consolidació fins als 12 o 14 anys.
Tornant al tema de la il·lusió, quan els nens pregunten coses sobre els Reis (dubtes que tenen) el que cal per donar-los eines és fer de guies perquè ells vagin pas a pas fins a resoldre el seu dilema (per exemple: Els nens del cole mhan dit que els reis són els pares?). Per guiar-los no hauríem de fer afirmacions radicals sinó intentar donar resposta als seus dubtes amb altres camins que ells puguin investigar (per exemple: I tu què creus?, Com poden estar a la cavalcada els pares?) i així arribarà un dia que ells sols resoldran lentrellat i estaran satisfets dhaver resolt lenigma sense sentir-se enganyats, ja que els haurem ajudat a arribar a la seva fita. Ajudar que la il·lusió perduri està a les nostres mans, no podem viure en un món sense il·lusió.
Sílvia Manresa és pedagoga, especialista en estratègies daprenentatge i orientació escolar
silviamanresa@hotmail.com
Hi ha una dita popular que diu De ilusión también se vive i res més lluny de la realitat, dins un món amb tanta violència i desastres els nostres nens necessiten daquest recurs per imaginar un món millor, un món diferent que ells poden crear si tenen il·lusió. A mesura que van creixent, van coneixent i interioritzant el seu entorn, van desenvolupant la capacitat danalitzar la informació. A partir duna certa edat (dels 7 als 9 anys aproximadament) comencen a utilitzar les eines danàlisi i selecció de la informació. Aquest procés és gradual i no sarriba a la plena consolidació fins als 12 o 14 anys.
Tornant al tema de la il·lusió, quan els nens pregunten coses sobre els Reis (dubtes que tenen) el que cal per donar-los eines és fer de guies perquè ells vagin pas a pas fins a resoldre el seu dilema (per exemple: Els nens del cole mhan dit que els reis són els pares?). Per guiar-los no hauríem de fer afirmacions radicals sinó intentar donar resposta als seus dubtes amb altres camins que ells puguin investigar (per exemple: I tu què creus?, Com poden estar a la cavalcada els pares?) i així arribarà un dia que ells sols resoldran lentrellat i estaran satisfets dhaver resolt lenigma sense sentir-se enganyats, ja que els haurem ajudat a arribar a la seva fita. Ajudar que la il·lusió perduri està a les nostres mans, no podem viure en un món sense il·lusió.
Sílvia Manresa és pedagoga, especialista en estratègies daprenentatge i orientació escolar
silviamanresa@hotmail.com