Sempre han tingut una estreta relació els licors amb el menjar; ja hem parlat en d’altres ocasions per exemple de la caça, que es marina amb un adob fet d’herbes aromàtiques i vi, que ajuda en el procés de perdre la forta olor de la carn, l’aromatitza, en potencia el sabor i a més ajuda que es torni més tendra. En aquests casos s’utilitza més el vi negre, que proporciona el color i el gust característic dels civets.

Parlem, doncs, d’aquestes joies que engalanen la nostre cuina. Un d’ells és el madeira, un vi encapçalat que porta el nom de l’illa portuguesa en la qual s’elabora i és molt apreciat com a aperitiu o licor. Es produeix a partir de quatre ceps diferents, el seu sabor podríem centrar-lo entre dolç i sec, i té la reputació de gran longevitat (pot superar el segle amb gran facilitat). Realment és un diamant en brut molt utilitzat per fer salses de carn, a les quals aporta una aroma característica. El seu cosí porto, originari de Portugal, és més o menys suau en funció del moment en què s’ha interromput la fermentació. Igual que el madeira, forma part de l’elaboració de salses i també de sopes, molt adequat per combinar-lo en plats amb pernil, caça, aus i menuts.

El brandi de casa, o el conyac en aquesta ocasió, és un aiguardent de vi que porta el nom d’una petita ciutat francesa; s’extreu de la destil·lació doble de vins blancs. La seva maduració es realitza en barriques de roure, per assegurar el seu buquet. S’utilitza moltíssim per flamejar tant un bon marisc (com a base de la sarsuela) com uns bons ronyons; però a casa nostra és el licor habitual per acompanyar les nostres picades, base dels guisats més típics. El xerès és un dels companys més innovadors a la nostra cuina, no, però, el més jove, ja que fa molts anys que s’elabora a Andalusia i es beu com a aperitiu. Es prepara amb raïm seleccionat, que fermenta durant tres mesos en bodegues ventilades, i després s’envelleix en tines. El xerès el podem trobar des de molt sec fins a més suau. Un cop obert, però, hem de tenir en compte que perd les seves qualitats ràpidament. S’utilitza en postres, guisats, salses de carn i caça, i per fer reduccions. Dóna un toc original als plats, un sabor de les terres del sud.

Acabem amb un dels més dolços utilitzats a la cuina, en els postres, a part de l’anís provinent de la destil·lació de la matafaluga. Es tracta del Grand Marnier, marca comercial d’un licor dens a base de pell de taronges verdes i conyac. La destil·lació de les peles de taronja macerada produeix un alcohol que es barreja amb conyac o aiguardent de vi. Aquesta barreja s’envelleix en tonells de roure durant uns mesos, després és filtrada i ensucrada. Un dels plats més típics amb aquest licor és la crep Suzette, però s’utilitza també en sabaiones, fruites, plàtans flamejats i d’altres preparacions dolces.

Els licors, tot i ser apropiats per acompanyar els nostres àpats, també els podem gaudir formant part de les nostres receptes i així donar més varietat a la nostra taula.