Setmana Santa
Som de nou a les portes de la Setmana Santa i, si tot continua més o menys igual que en els darrers anys, a Cambrils es viuran les manifestacions externes pròpies daquestes dates duna forma més rellevant que en dècades anteriors. En efecte, en els darrers anys el poble ha viscut una revifada de processos i actes litúrgics diversos com feia molt de temps (des dels cinquanta i seixanta, probablement) que no passava. I daquesta manera, segons em diuen i reflecteixen els mitjans de comunicació, creix el nombre de participants amb vesta, es presenten nous misteris i, en definitiva, creix lexpectació al voltant, bàsicament, de la processó nocturna del Divendres Sant.
Cambrils ha seguit així a primers del segle xxi una tendència que en altres ciutats ja es va començar a donar a la dècada dels vuitanta. El cas més contundent és el de Tarragona, on la processó de Divendres Sant aplega milers de participants i, sobretot, desenes de milers despectadors. Fins al punt que lany 2002 la Generalitat la va distingir com a Festa Tradicional dInterès Nacional en una evident demostració que la celebració va molt més enllà de làmbit estrictament religiós i espiritual, que, de totes maneres, continua sent un referent per a una part de la gent que hi pren part.
Diuen que la veritable eclosió de la Setmana Santa tarragonina, després dun període de mals auguris en què la participació anava constantment de baixa, va arribar en el moment en què es va autoritzar la participació de les dones, lany 1979. Pocs anys després va arribar també un altre moment clau: la renovació dels Armats, que fins a aquell moment estaven integrats bàsicament per soldats, pescadors i gent vinculada al port, i que es va obrir a joves de tota mena. Aquests fets van actuar de detonant perquè confraries i germandats, algunes de les quals estaven en una crisi tan profunda que fins i tot no van poder sortir en alguna ocasió a la processó, tornessin a agafar força, incrementessin de nou efectius i sanimessin a construir nous passos i a organitzar processons i viacrucis. I tot això amanit amb la presentació dopuscles i revistes que comencen a gotejar ben bé un parell de mesos abans dels dies sants.
Salvant distàncies, que són considerables, sembla que alguna cosa semblant està passant a Cambrils: sha creat una nova confraria i les ja existents han cobrat nous aires amb lentrada de gent nova. També lany passat es va incorporar un nou pas el de la Flagel·lació a la processó. Des del meu punt de vista, també és un factor clau la participació conjunta en una única processó de fidels i passos de les dues parròquies cambrilenques. Com en altres indrets, això dóna al Divendres Sant un caràcter unificat de poble per damunt de lactivitat estrictament parroquial. A destacar també lhorari nocturn de la processó cambrilenca, que la diferència daltres municipis del nostre entorn, on acostuma a ser més aviat de tarda, que comença amb llum solar aquells anys en què Setmana Santa cau a labril, que no és el cas denguany.
També és de celebrar que, en la mesura de les possibilitats, sorganitzin a Cambrils altres activitats paral·leles, més enllà de les litúrgiques: els pregons de Setmana Santa, oportunitat per estrènyer lligams amb cambrilencs significats en làmbit religiós, o conferències sobre temàtica religiosa o espiritual. Desconec si també es presenten publicacions específiques, però si no fos el cas, convindria plantejar-ho seriosament. Entre altres raons perquè, passada la Setmana Santa, guardada la vesta i latxa, és gairebé lúnica cosa que queda. A part de lexperiència individual i espiritual, però això ja pertany a làmbit personal. I aquí cadascú sap com ho viu.
Xavier Bas és periodista
Cambrils ha seguit així a primers del segle xxi una tendència que en altres ciutats ja es va començar a donar a la dècada dels vuitanta. El cas més contundent és el de Tarragona, on la processó de Divendres Sant aplega milers de participants i, sobretot, desenes de milers despectadors. Fins al punt que lany 2002 la Generalitat la va distingir com a Festa Tradicional dInterès Nacional en una evident demostració que la celebració va molt més enllà de làmbit estrictament religiós i espiritual, que, de totes maneres, continua sent un referent per a una part de la gent que hi pren part.
Diuen que la veritable eclosió de la Setmana Santa tarragonina, després dun període de mals auguris en què la participació anava constantment de baixa, va arribar en el moment en què es va autoritzar la participació de les dones, lany 1979. Pocs anys després va arribar també un altre moment clau: la renovació dels Armats, que fins a aquell moment estaven integrats bàsicament per soldats, pescadors i gent vinculada al port, i que es va obrir a joves de tota mena. Aquests fets van actuar de detonant perquè confraries i germandats, algunes de les quals estaven en una crisi tan profunda que fins i tot no van poder sortir en alguna ocasió a la processó, tornessin a agafar força, incrementessin de nou efectius i sanimessin a construir nous passos i a organitzar processons i viacrucis. I tot això amanit amb la presentació dopuscles i revistes que comencen a gotejar ben bé un parell de mesos abans dels dies sants.
Salvant distàncies, que són considerables, sembla que alguna cosa semblant està passant a Cambrils: sha creat una nova confraria i les ja existents han cobrat nous aires amb lentrada de gent nova. També lany passat es va incorporar un nou pas el de la Flagel·lació a la processó. Des del meu punt de vista, també és un factor clau la participació conjunta en una única processó de fidels i passos de les dues parròquies cambrilenques. Com en altres indrets, això dóna al Divendres Sant un caràcter unificat de poble per damunt de lactivitat estrictament parroquial. A destacar també lhorari nocturn de la processó cambrilenca, que la diferència daltres municipis del nostre entorn, on acostuma a ser més aviat de tarda, que comença amb llum solar aquells anys en què Setmana Santa cau a labril, que no és el cas denguany.
També és de celebrar que, en la mesura de les possibilitats, sorganitzin a Cambrils altres activitats paral·leles, més enllà de les litúrgiques: els pregons de Setmana Santa, oportunitat per estrènyer lligams amb cambrilencs significats en làmbit religiós, o conferències sobre temàtica religiosa o espiritual. Desconec si també es presenten publicacions específiques, però si no fos el cas, convindria plantejar-ho seriosament. Entre altres raons perquè, passada la Setmana Santa, guardada la vesta i latxa, és gairebé lúnica cosa que queda. A part de lexperiència individual i espiritual, però això ja pertany a làmbit personal. I aquí cadascú sap com ho viu.
Xavier Bas és periodista