Opinió

L’enciclopèdia dels disbarats

Jordi Moreno

Jordi Moreno

La cultura catalana està d’enhorabona amb el recent naixement de l’Enciclopèdia.cat, la versió digital en línialínea de la reconeguda ‘Gran Enciclopèdia Catalana’. La publicació del seus continguts a Internet per a la seva consulta lliure no acaba aquí i el projecte contempla tres anys de contínues millores que volen situar aquesta obra com el nou referent digital del país, o sigui l’enciclopèdia catalana del segle XXI. Ja ho diuen que renovar-se o morir i les enciclopèdies lliures com la wikipedia són un dur competidor per al model clàssic de l’enciclopèdia impresa. L’edició en línia és un pas natural i inevitable que aporta molts avantatges respecte el model clàssic, per exemple els continguts poden ser actualitzats més fàcilment i ràpidament, les entrades poden ser alimentades amb il·limitats recursos gràfics i multimèdia, els termes són enllaçables gràcies al hipertext i els usuaris poden interactuar amb l’enciclopèdia aportant nova informació, propostes i suggeriments. Els detractors de la wikipedia l’acusen d’inexacte i poc rigorosa en part pel fet que són els mateixos usuaris els qui redacten el seu contingut.

Però aquests inconvenients no són exclusius de les enciclopèdies lliures i com a mostra fem l’exercici de llegir l’entrada referent a Cambrils que la Gran Enciclopèdia Catalana ha publicat a Internet. En primer lloc sobta trobar identificat el nostre poble com a ‘Cambrils de mar’, això si, amb l’advertiment de que el nom oficial és ‘Cambrils’. Qui els entengui que els compri, resulta que tenim un nom oficial però l’enciclopèdia s’entesta en donar un nom alternatiu, no ho entenc, francament no entenc. Tot llegint entre línies trobem el següent text afirmant “les terres són planes i intensament conreades, hi ha pel terme una gran nombre de masies. El regadiu aprofita l’aigua de pous i produeix verdures i fruites, sobretot avellanes”. Una frase més acurada i ajustada a la realitat actual seria: “les terres són planes i intensament urbanitzades, hi ha pel terme una gran quantitat de xalets. El regadiu que ha aconseguit sobreviure a la gran especulació urbanística dels darrers anys aprofita l’aigua de pous produint fruita i verdura, de l’avellana més val que no en parlem. Continuem llegint i els disbarats van in crescendo “diverses fàbriques de glaç, de xarxes, de sacs de paper, d’agulles de fusta per a xarxes i una bòbila constitueixen la indústria del municipi”. Benvolguts amics de l’enciclopèdia catalana, ja fa uns quants anys que no coem totxos a Cambrils, els comprem d’importació. Tinc trenta i pico anys i els juro que mai he vist sortir fum de cap de les velles fumeres de les bòbiles que encara queden en peu. Sobre el tema de les agulles també comentar-los que el invent del plàstic va deixar de banda a les tradicionals agulles de fusta, i finalment lo de les fàbriques de glaç i sacs de paper jo no gosaria arribar-los a qualificar com indústria. La cosa no acaba aquí i l’enciclopèdia toca el tema del turisme, “des dels anys seixanta el turisme és la principal font d’ingressos”, fins aquí anem bé però finalment remata la frase amb “hi ha nombroses urbanitzacions al llarg de la platja, a més d’hotels, uns 300 cap a la meitat dels anys noranta”. Bufa noi, 300 hotels a Cambrils i nosaltres sense saber-ho, ai senyor! Per acabar d’arrodonir-ho tenim una foto de la vista aèria del poble que deu tenir ja els seus anyets, a primer terme encara es pot apreciar les antigues drassanes.

Recomano als autors de l’enciclopèdia catalana dels disbarats que li facin una bona repassada, perquè ens estan descrivint el Cambrils poble de fa 30 o 40 anys i nosaltres ja som gairebé ciutat.

http://www.enciclopedia.cat/

Jordi Moreno és enginyer informàtic