Els set manaments de lentrenament
En realitat, no són manaments, ja que no els mana ningú, però sí que es recomana seguir aquests set principis de lentrenament esportiu, per tal daconseguir allò que vol tot aquell que fa algun tipus dentrenament: una progressió correcta i una millora en el rendiment esportiu.
Els principis de lentrenament, esdevenen un paradigma a seguir per totes aquelles persones vinculades al món de lesport de competició. Són el marc que acollirà el desenvolupament dels objectius marcats, per tal dassolir un rendiment determinat. És allò que has de seguir, encara que ni ho anomenis, per arribar a fer un entrenament coherent. La visió que donaré avui serà curta, de pinzellada. Tothom pot saber-ne més consultant autors com Platonov, Matveev, Grosser, Zimmermann, Zintl i daltres.
1. Principi de la individualització
Lentrenament ha de ser individualitzat, ja que cada subjecte és diferent. És un error seguir sistemes dentrenament daltres esportistes o entrenadors. La càrrega genètica, la maduració de la persona, el seu tipus de nutrició i descans, el seu nivell de condició física, la motivació que tingui i els factors ambientals, són alguns dels motius pels quals cal individualitzar lentrenament.
2. Principi de lespecificitat o treball específic
El resultat millorarà més com més específic sigui el treball dentrenament en relació a lactivitat esportiva. Els exercicis dentrenament específics tenen una millora específica a nivell de sistemes denergia, grups musculars i tipus de moviment tècnic realitzat.
3. Principi de la multilateralitat/especialització
Si busquem lobtenció de resultats positius, durant els primers anys dentrenament ha de prevaldre el treball multilateral, derivant posteriorment en una progressió que ens porti a lespecialització en un esport o prova determinats. La base ha de ser àmplia, on hi hagi multitud destimulacions, i on el desenvolupament físic i tècnic permeti una millor interrelació entre els sistemes funcionals. Amb el pas del temps, sobre aquesta base multilateral, podrem edificar uns entrenaments especialitzats que ens aproparan més i millor al rendiment esperat.
4. Principi de la modelació del procés de lentrenament
Els continguts de lentrenament sinspiren en un model de la competició. Això es fa en base al treball a realitzar, a la complexitat dels exercicis més tècnics, a la durada i intensitat dels estímuls, i a la freqüència de lactivitat. Això pot fer-se tant per a esports individuals com per a esports dequip (model de Teodorescu).
5. Principi de la continuïtat/reversibilitat
Els estímuls de lentrenament shan de repetir de forma continuada, ja que la seva absència provoca efectes reversibles. Si no aplico estímuls, es perd ladaptació. Sha de recolzar cada activitat en la precedent i sha de relacionar molt bé treball i descans.
6. Principi de la sobrecàrrega
A mida que augmenta el rendiment del subjecte, és necessari aplicar progressivament majors càrregues. Si sempre saplica la mateixa càrrega sestarà sempre al mateix nivell.
7. Principi de la variació
Si volem aconseguir bons resultats i també evitar lavorriment, hem de fer entrenaments variats, en els mitjans de treball, en els nivells de càrrega i en lalternança treball/descans.
Juntament amb tot això, sentit comú i seny. No feu animalades.
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal
Els principis de lentrenament, esdevenen un paradigma a seguir per totes aquelles persones vinculades al món de lesport de competició. Són el marc que acollirà el desenvolupament dels objectius marcats, per tal dassolir un rendiment determinat. És allò que has de seguir, encara que ni ho anomenis, per arribar a fer un entrenament coherent. La visió que donaré avui serà curta, de pinzellada. Tothom pot saber-ne més consultant autors com Platonov, Matveev, Grosser, Zimmermann, Zintl i daltres.
1. Principi de la individualització
Lentrenament ha de ser individualitzat, ja que cada subjecte és diferent. És un error seguir sistemes dentrenament daltres esportistes o entrenadors. La càrrega genètica, la maduració de la persona, el seu tipus de nutrició i descans, el seu nivell de condició física, la motivació que tingui i els factors ambientals, són alguns dels motius pels quals cal individualitzar lentrenament.
2. Principi de lespecificitat o treball específic
El resultat millorarà més com més específic sigui el treball dentrenament en relació a lactivitat esportiva. Els exercicis dentrenament específics tenen una millora específica a nivell de sistemes denergia, grups musculars i tipus de moviment tècnic realitzat.
3. Principi de la multilateralitat/especialització
Si busquem lobtenció de resultats positius, durant els primers anys dentrenament ha de prevaldre el treball multilateral, derivant posteriorment en una progressió que ens porti a lespecialització en un esport o prova determinats. La base ha de ser àmplia, on hi hagi multitud destimulacions, i on el desenvolupament físic i tècnic permeti una millor interrelació entre els sistemes funcionals. Amb el pas del temps, sobre aquesta base multilateral, podrem edificar uns entrenaments especialitzats que ens aproparan més i millor al rendiment esperat.
4. Principi de la modelació del procés de lentrenament
Els continguts de lentrenament sinspiren en un model de la competició. Això es fa en base al treball a realitzar, a la complexitat dels exercicis més tècnics, a la durada i intensitat dels estímuls, i a la freqüència de lactivitat. Això pot fer-se tant per a esports individuals com per a esports dequip (model de Teodorescu).
5. Principi de la continuïtat/reversibilitat
Els estímuls de lentrenament shan de repetir de forma continuada, ja que la seva absència provoca efectes reversibles. Si no aplico estímuls, es perd ladaptació. Sha de recolzar cada activitat en la precedent i sha de relacionar molt bé treball i descans.
6. Principi de la sobrecàrrega
A mida que augmenta el rendiment del subjecte, és necessari aplicar progressivament majors càrregues. Si sempre saplica la mateixa càrrega sestarà sempre al mateix nivell.
7. Principi de la variació
Si volem aconseguir bons resultats i també evitar lavorriment, hem de fer entrenaments variats, en els mitjans de treball, en els nivells de càrrega i en lalternança treball/descans.
Juntament amb tot això, sentit comú i seny. No feu animalades.
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal