A ritme de bolero
Aquest any Cambrils està denhorabona amb la propera reobertura de la Cripta de lErmita. El condicionament daquest singular espai en una autèntica sala de concerts trenca la inèrcia de repetits fracassos i promeses incomplertes que han evitat que lenorme potencial cultural del nostre municipi es desenvolupi plenament. La maduresa de lentramat associatiu local que representa que una entitat com la Coral Verge del Camí lideri la direcció dun projecte tant complex com aquest, demostra la força de la constància i lesperit de superació. En els darrers anys els engrescadors projectes municipals de construir un auditori i un ateneu juvenil shan quedat de moment en això, en projectes publicitats a bombo i plateret però amb una finalització molt llunyana. Si fem un repàs als projectes dels últims trenta anys no podem fer més que recordar la lletra daquell clàssic bolero: pasaran mas de mil años, muchos mas per veure els espais culturals que es mereix Cambrils.
Un atreviment per aplaudir és la tasca de la Coral com a mediadora entre la Parròquia de Santa Maria titular de la Cripta i lAjuntament, principal patrocinador de les obres. Ara caldrà esperar que leficàcia de lexecució de lobra es tradueixi amb les possibilitats que ofereix la sala dofertar duna vegada per totes una programació estable de qualitat. Sona a acudit que un municipi tant gran com el nostre que compta amb certàmens tant antics com el Festival de Música, no gaudeixi encara dun espai públic on hi hagi la possibilitat de poder veure una actuació de qualsevol mena amb unes mínimes condicions dinsonorització. Els concerts que han organitzat durant tots aquests anys i fins avui en dia lEscola de Música i entitats i col·lectius de tota mena són dignes de lacreditatiu de la moral de lAlcoià. Cal recordar que la propera inauguració de la Cripta no ens faci oblidar que només és un pas més per la normalització de lactivitat cultural del municipi. Hem de tenir present que encara hem de veure els equipaments que porten un retard de trenta anys. Aprofitant que la Cripta va funcionar de cementiri com actuació inaugural podrien reaparèixer Los Panxos per anar fent memòria del que falta per fer.
Un atreviment per aplaudir és la tasca de la Coral com a mediadora entre la Parròquia de Santa Maria titular de la Cripta i lAjuntament, principal patrocinador de les obres. Ara caldrà esperar que leficàcia de lexecució de lobra es tradueixi amb les possibilitats que ofereix la sala dofertar duna vegada per totes una programació estable de qualitat. Sona a acudit que un municipi tant gran com el nostre que compta amb certàmens tant antics com el Festival de Música, no gaudeixi encara dun espai públic on hi hagi la possibilitat de poder veure una actuació de qualsevol mena amb unes mínimes condicions dinsonorització. Els concerts que han organitzat durant tots aquests anys i fins avui en dia lEscola de Música i entitats i col·lectius de tota mena són dignes de lacreditatiu de la moral de lAlcoià. Cal recordar que la propera inauguració de la Cripta no ens faci oblidar que només és un pas més per la normalització de lactivitat cultural del municipi. Hem de tenir present que encara hem de veure els equipaments que porten un retard de trenta anys. Aprofitant que la Cripta va funcionar de cementiri com actuació inaugural podrien reaparèixer Los Panxos per anar fent memòria del que falta per fer.