Menjar raïm a un ritme frenètic i brindar amb cava del bo ens fa entrar cada any en una mena de misticisme col·lectiu. Aquells dotze segons ens deslliuren un a un del pes d’un any en què hem tingut de tot i ens obren una porta misteriosa: un any nou.

Tenim alguns plans, potser laborals, potser personals, que faran que aquest any sigui diferent, això segur. L’emoció, però, és en aquelles petites coses que anirem vivint dia a dia i que no tenim planejades. Curiositat, esperança, una mica d’incertesa, però sobretot una sensació de novetat ens provoca el canvi d’any.

Pel que fa al món, ja ho sabem, està molt revolucionat. Penso que és així perquè s’estan removent les velles estructures i els valors que fins ara eren bons i ara ja no ho són tant. Canviar fa por i ens hi resistim, però cal fer-ho per tirar endavant. I em sembla que tot just comença.

Aquest any ens toca decidir si volem o no una constitució europea que ningú no ens ha explicat encara. Ens toca també escriure un nou estatut. Són dues oportunitats de fer moure coses. A Europa, fer saber que som un país i que volem viure segons els valors democràtics d’igualtat, respecte i progrés. A casa nostra, ser prou hàbils per escombrar cap a casa i obrir portes cap a la convivència, però també cap al reconeixement lícit dels nostres drets.

Ens cal una actitud responsable: hem de demanar, i si cal exigir, que se’ns faci arribar el text de la constitució europea i estar atents a la redacció de la nostra llei, l’Estatut. Només així serem part del procés i sabrem què votem o no votem, segons el nostre criteri.

Enguany és també l’any del Quixot. Deixant de banda els interessos econòmics que hi ha, aquest aniversari permet recordar no tan sols aquesta obra genial sinó que ens cal llegir molt més. No cal gastar-nos diners, les biblioteques són plenes de literatura. I és realment un dels hàbits que s’haurien d’instaurar en totes les famílies. A l’era d’Internet i de les noves tecnologies no fóra intel·ligent canviar una cosa per l’altra. Per què no sumar? És probable que des dels sectors públics de l’educació i la cultura es prenguin moltes iniciatives per estimular la lectura. Ho han de fer, és clar. Però cal una consciència personal perquè aquesta pràctica vagi més enllà del 2005.

Aquest any es casen dos amics i una cosina, naixerà aviat la meva primera neboda i jo mateixa tindré un fill. El Dalai Lama va dir que si l’home fos tan dolent ja ens hauríem extingit. Ens continuem estimant i aquesta és la força de la nostra espècie. Engendrar és llei de vida, sí, però meravella de vida també. No perquè sigui un fet natural deixa de ser un acte extraordinari i gairebé màgic, com l’amor.

La vida que viurem aquest nou any comença amb aquests miracles quotidians, per naltros mateixos. Estic convençuda que si des del nostre jo som capaços de canviar coses petites, tot començarà a moure’s al món, poc a poc. I no són desvariejaments d’una aprenent de quixota, em sembla.