La càmera de TV3
No recordo si en alguna ocasió sha fet pública la quantitat que va haver de pagar lAjuntament a TV3, i la que deu haver de pagar cada any, per tenir una càmera que ofereix imatges del port a dins de lespai del Temps i també en els minuts morts que de tant en tant hi ha al canal 3/24. No devia ser, ni tampoc deu ser cada any, una quantitat simbòlica, però probablement és una de les inversions en imatge més rendibles que shagin pogut fer mai. Hi ha una manera molt clàssica de mesurar-ho, que segurament ja es deu haver fet: es compten els minuts que al llarg de lany ha aparegut Cambrils en pantalla gràcies a aquesta càmera, i es multiplica per la tarifa de publicitat de TV3. I segur que la quantitat resultant és molt superior a la que paguem a la nostra.
Segur que la freqüència daparició dun determinat municipi en pantalla no és cap casualitat i potser és perquè Cambrils paga més que altres pobles, però en els darrers mesos em fa lefecte que Cambrils surt molt sovint a lespai del Temps. Tampoc no he seguit cap mètode científic per arribar a aquesta conclusió i, per tant, podria ser que tots els pobles tinguessin igual quota de pantalla i que la meva percepció estigués esbiaixada per la relació particular amb el poble. Però, aleshores, perquè Vic una ciutat en la qual només hi he estat una o dues vegades és al capdamunt del rànquing daparicions? O potser només mho sembla?
En tot cas, disposar duna càmera de TV3 sha convertit en una mena de competició entre les poblacions catalanes. Les grans sembla que invoquin el dret per raó de les seves dimensions. Però per a les mitjanes i les petites, entrar en el circuit ha esdevingut un element de promoció i de prestigi. I així no és estrany que de tant en tant ens sorprengui la inclusió de poblacions petites de les quals difícilment ho hauríem dit a priori. El darrer cas és Tivissa, a la comarca de la Ribera dEbre, de la qual es veu una imatge del perfil, amb campanar inclòs, presa des duna certa distància. No sé on han posat la càmera, però no mestranyaria que haguessin fet una estructura específica per allotjar-la.
A Cambrils, la càmera es va instal·lar a ledifici del Pòsit, si no estic equivocat, cosa que permet oferir bàsicament la imatge de la nostra façana marítima, tot i que de vegades es gira cap a ponent i sorienta cap a la desembocadura de la riera i la platja de lHorta de Santa Maria. És indiscutible lencert de lemplaçament, ja que ofereix la imatge més coneguda de Cambrils, aquella que durant dècades sha popularitzat a través de postals i cartells, el nostre port. Una imatge clàssica, vinculada directament al turisme i a la gastronomia, però que en uns temps de gran competència convé cuidar com a element diferenciador. Perquè, al capdavall, turístics ho són tots els pobles de la Costa Daurada, i també ho volen ser molts de linterior, i de restaurants nhi ha a tot arreu. Convé buscar i destacar, doncs, la diferència.
I parlant de diferències, ens podríem preguntar com és que cap altra població veïna no té càmera de TV3. La més propera és Tarragona, i va tenir una de les primeres càmeres del país per raons de capitalitat. Però ni Reus ni Salou ni Vila-seca no en disposen. La raó és que o no els interessa o potser hi ha una mena dexclusivitat territorial per la qual quan un poble té la càmera, no sen posa cap altra a menys de X quilòmetres. Si ens trobéssim en aquesta circumstància, Cambrils té un avantatge competitiu que no hauria de deixar perdre.
Xavier Bas és periodista
Segur que la freqüència daparició dun determinat municipi en pantalla no és cap casualitat i potser és perquè Cambrils paga més que altres pobles, però en els darrers mesos em fa lefecte que Cambrils surt molt sovint a lespai del Temps. Tampoc no he seguit cap mètode científic per arribar a aquesta conclusió i, per tant, podria ser que tots els pobles tinguessin igual quota de pantalla i que la meva percepció estigués esbiaixada per la relació particular amb el poble. Però, aleshores, perquè Vic una ciutat en la qual només hi he estat una o dues vegades és al capdamunt del rànquing daparicions? O potser només mho sembla?
En tot cas, disposar duna càmera de TV3 sha convertit en una mena de competició entre les poblacions catalanes. Les grans sembla que invoquin el dret per raó de les seves dimensions. Però per a les mitjanes i les petites, entrar en el circuit ha esdevingut un element de promoció i de prestigi. I així no és estrany que de tant en tant ens sorprengui la inclusió de poblacions petites de les quals difícilment ho hauríem dit a priori. El darrer cas és Tivissa, a la comarca de la Ribera dEbre, de la qual es veu una imatge del perfil, amb campanar inclòs, presa des duna certa distància. No sé on han posat la càmera, però no mestranyaria que haguessin fet una estructura específica per allotjar-la.
A Cambrils, la càmera es va instal·lar a ledifici del Pòsit, si no estic equivocat, cosa que permet oferir bàsicament la imatge de la nostra façana marítima, tot i que de vegades es gira cap a ponent i sorienta cap a la desembocadura de la riera i la platja de lHorta de Santa Maria. És indiscutible lencert de lemplaçament, ja que ofereix la imatge més coneguda de Cambrils, aquella que durant dècades sha popularitzat a través de postals i cartells, el nostre port. Una imatge clàssica, vinculada directament al turisme i a la gastronomia, però que en uns temps de gran competència convé cuidar com a element diferenciador. Perquè, al capdavall, turístics ho són tots els pobles de la Costa Daurada, i també ho volen ser molts de linterior, i de restaurants nhi ha a tot arreu. Convé buscar i destacar, doncs, la diferència.
I parlant de diferències, ens podríem preguntar com és que cap altra població veïna no té càmera de TV3. La més propera és Tarragona, i va tenir una de les primeres càmeres del país per raons de capitalitat. Però ni Reus ni Salou ni Vila-seca no en disposen. La raó és que o no els interessa o potser hi ha una mena dexclusivitat territorial per la qual quan un poble té la càmera, no sen posa cap altra a menys de X quilòmetres. Si ens trobéssim en aquesta circumstància, Cambrils té un avantatge competitiu que no hauria de deixar perdre.
Xavier Bas és periodista