Opinió

Elogi de la lentitud

El retorn a la vida pausada d’abans és la dèria del moviment slow (lent, en anglès). Els teòrics d’aquesta nova filosofia pretenen superar una de les grans paradoxes actuals: per què cada vegada tenim menys temps, si la tecnologia actual permet fer més via? Els slows volen millorar la qualitat de vida mitjançant l’alentiment del ritme de la vida urbana actual i, per això, celebren un Dia Mundial de la Lentitud. En algun lloc he llegit que es tracta de fer passar el temps, no pas consumir-lo. A partir d’aquí, se’n deriven un conjunt de bones pràctiques, com menjar a poc a poc, seure i llegir, caminar, conversar i, en definitiva, gaudir de la vida.

Tot i les ressonàncies amb altres ideologies contemporànies, des del zen a la permacultura, l’origen d’aquest moviment és a Itàlia, pàtria d’altres ideologies revolucionàries que han canviat la història. Tot va començar amb la contraposició als fast food, com els McDonald, i, en un procés de girar la truita, van crear el moviment Slow Food, el menjar lent. La idea és simple: el retorn a la bona cuina, feta a casa amb productes de la terra comprats al mercat del barri. Slow Food pretén promocionar els productes regionals i ecològics, el menjar tradicional, l’adaptació al cicle de les estacions de l’any i la biodiversitat en l’agricultura i la ramaderia. El seu símbol és un caragol, paradigma de la lentitud, alhora icona dels aplecs dels devoradors lleidatans d’aquests mol·luscs terrestres. En una població amb un sector gastronòmic tan desenvolupat com Cambrils (i potencialment millorable), les directrius de l’Slow Food no haurien de passar per alt (feu servir Internet per ampliar el tema).

El pas següent, l’any 1999, va ser l’ampliació del concepte del menjar pausat a l’estil de vida tranquil i serè. També nascuda a Itàlia, la CittàSlow (pronunciat txità-slou, o ciutat lenta, en una barreja d’italià i anglès) és una prestigiosa organització formada per ciutats membres de menys de 50.000 habitants (n’és un requisit). En són membres els municipis catalans de Begur, Pals i Palafrugell. CittàSlow és contrària als processos d’homogeneïtzació de les ciutats occidentals i dóna suport a la diversitat cultural i la potenciació de les diferències locals de cada ciutat i el seu entorn. Per tant, la idea té fortes implicacions en el turisme i l’economia local, així com en les polítiques de benestar social. Aquestes ciutats donen molta importància al culte al silenci, l’accessibilitat, la neteja, el turisme de qualitat, un enllumenat adequat, l’òptima gestió energètica, el reciclatge o la racionalització en l’ús de l’aigua, sempre accions directes per a l’augment de la qualitat de vida de la població. Alhora, caldria renunciar, en la mesura que sigui possible, al creixement urbanístic desenfrenat.

Manel Tarés és físic i historiador