El boicot?
Aquests dies circula molt pels diferents mitjans de premsa la qüestió de la Xina i el Tibet. És un tema polític, de difícil solució. El que està clar és que shan de respectar els drets humans, a tots els països del món.
Aquest cas pren una rellevància encara més gran pel fet que la Xina, i concretament Pequín, han dorganitzar els jocs olímpics el proper mes dagost. Probablement, la celebració dunes olimpíades, avui en dia, sigui encara lesdeveniment més important de tots els que es fan al món, a nivell mediàtic i informatiu. Això ha provocat que diverses veus, de diferents personalitats hagin començat a demanar boicots als JJOO de Pequín.
Això ja és una altra qüestió. El que està clar, i tothom ho sap, és que a la Xina no es respecten els drets humans. La dictadura comunista, o les restes que en queden, segueix fent barbaritats entre la seva població. Probablement, lerrada és, en primer lloc, concedir-los lorganització duns JJOO, sent com és un país on no hi ha tot el respecte pels drets de les persones. Segurament, però, la capacitat organitzativa de la Xina quedarà fora de tot dubte, però si el COI vol ser una entitat que promou la bona entesa entre persones i països, potser haurien dhaver vist tot el que passa allà dins.
Un cop concedida lorganització dels jocs, no exempta de polèmiques, demanar un boicot és una cosa que penso que està fora de lloc, ja que lesport no té res a veure amb les confrontacions de tipus polític o daltres. Poden buscar-se altres mesures de pressió, poden establir-se infinitat de converses i trobades, però crec que no sha de castigar uns esportistes que porten quasi quatre anys preparant-se per a això.
És clar, tot depèn de com es mira la qüestió. Jo mho miro des del punt de vista dels esportistes, que són els autèntics protagonistes duns JJOO. Per a daltres sembla que al món només compta la política. Ja es va veure a Montreal 1976, a Moscou 1980 i a Los Angeles 1984 que fer boicot als JJOO només serveix per deslluir la competició, i sinó que ho preguntin als atletes que en aquells moments es van quedar a les portes de la participació en uns JJOO perquè els dirigents polítics del seu país van decidir no presentar-shi.
Potser és cert que lesport i la política tenen més coses en comú del que sembla, però jo em nego a acceptar-ho. Em fa ràbia que totes les teles, ràdios i premsa encetin sempre amb notícies de tipus polític. Potser volen aconseguir allò que ni els mateixos polítics saben fer, que és apropar-los al poble. Nosaltres ja anem a votar (alguns), ells que facin la seva feina el millor possible.
Els JJOO, per a un esportista amb nivell de participar-hi, són la competició i lexperiència més increïble que li pugui passar. Els esportistes hi aniran amb ganes de fer-ho bé i fer que el país que representen quedi en un bon lloc. Cap altra manifestació mundial de cap tipus reuneix tants països en una sola concentració. Respectem els esportistes. Un boicot a uns JJOO ja ha demostrat la seva ineficàcia.
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal
Aquest cas pren una rellevància encara més gran pel fet que la Xina, i concretament Pequín, han dorganitzar els jocs olímpics el proper mes dagost. Probablement, la celebració dunes olimpíades, avui en dia, sigui encara lesdeveniment més important de tots els que es fan al món, a nivell mediàtic i informatiu. Això ha provocat que diverses veus, de diferents personalitats hagin començat a demanar boicots als JJOO de Pequín.
Això ja és una altra qüestió. El que està clar, i tothom ho sap, és que a la Xina no es respecten els drets humans. La dictadura comunista, o les restes que en queden, segueix fent barbaritats entre la seva població. Probablement, lerrada és, en primer lloc, concedir-los lorganització duns JJOO, sent com és un país on no hi ha tot el respecte pels drets de les persones. Segurament, però, la capacitat organitzativa de la Xina quedarà fora de tot dubte, però si el COI vol ser una entitat que promou la bona entesa entre persones i països, potser haurien dhaver vist tot el que passa allà dins.
Un cop concedida lorganització dels jocs, no exempta de polèmiques, demanar un boicot és una cosa que penso que està fora de lloc, ja que lesport no té res a veure amb les confrontacions de tipus polític o daltres. Poden buscar-se altres mesures de pressió, poden establir-se infinitat de converses i trobades, però crec que no sha de castigar uns esportistes que porten quasi quatre anys preparant-se per a això.
És clar, tot depèn de com es mira la qüestió. Jo mho miro des del punt de vista dels esportistes, que són els autèntics protagonistes duns JJOO. Per a daltres sembla que al món només compta la política. Ja es va veure a Montreal 1976, a Moscou 1980 i a Los Angeles 1984 que fer boicot als JJOO només serveix per deslluir la competició, i sinó que ho preguntin als atletes que en aquells moments es van quedar a les portes de la participació en uns JJOO perquè els dirigents polítics del seu país van decidir no presentar-shi.
Potser és cert que lesport i la política tenen més coses en comú del que sembla, però jo em nego a acceptar-ho. Em fa ràbia que totes les teles, ràdios i premsa encetin sempre amb notícies de tipus polític. Potser volen aconseguir allò que ni els mateixos polítics saben fer, que és apropar-los al poble. Nosaltres ja anem a votar (alguns), ells que facin la seva feina el millor possible.
Els JJOO, per a un esportista amb nivell de participar-hi, són la competició i lexperiència més increïble que li pugui passar. Els esportistes hi aniran amb ganes de fer-ho bé i fer que el país que representen quedi en un bon lloc. Cap altra manifestació mundial de cap tipus reuneix tants països en una sola concentració. Respectem els esportistes. Un boicot a uns JJOO ja ha demostrat la seva ineficàcia.
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal