El mestre Josep Capella pegava fanalada fa unes revistes sobre la necessitat d’importar la figura de l’inspector de platges per tal de contribuir a mantenir i millorar la qualitat turística. És per això que em permeto donar una mica d’informació al respecte, i de primera mà, ja que aquest estiu vaig tenir l’oportunitat i la sort d’acompanyar un inspector de les platges catalanes, i així assabentar-me del funcionament d’aquest servei.

Aquest servei d’inspecció de les platges catalanes fa uns 15 anys que es va instaurar, i depèn de l’Agència Catalana de l’Aigua. D’entrada, ja contrasta com aquest any s’ha reduït la jornada de servei dels inspectors, ja que fins a l’any passat no disposaven de contracte legal, perquè era una contractació encoberta en forma de beca de la Fundació de la URV. A part, s’ha reduït el nombre de freqüència d’inspeccions en zones més o menys tranquil·les del litoral català: menys hores a inspeccionar i més quilòmetres de platges per cada un dels inspectors. Sobren valoracions i judicis davant d’aquests fets irrefutables? El mateix està passant amb els agents de guaites que vigilen els boscos i en d’altres camps de l’administració.

La segona irregularitat d’aquest servei d’inspectors de platges és que l’adjudicació es fa de forma directa a la Fundació Ciència i Salut de la URV, tot i tenir un pressupost força elevat. La URV es fa càrrec de les anàlisis, i els inspectors, tot i cobrar directament de la URV, depenen directament dels tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua, que és l’organisme que es fa càrrec de les aigües continentals i marítimes a Catalunya.

Tot i ser un servei eminentment estival, els tècnics de l’ACA que gestionen aquest servei van de vacances a l’agost i quan hi ha problemes (com enguany a nivell de programes informàtics), costa solucionar els problemes, si no el temps.

Se seleccionen les platges a inspeccionar per tal que les inspeccions siguin més bones, alhora que en alguns casos hi ha resultats que es maquillen i es repeteixen els resultats negatius una vegada més amb l’esperança que el problema es dilueixi. Tot plegat ens dóna una idea del que pensa l’administració sobre aquest servei d’inspeccions de les platges: potser sigui la base de la nostra economia, però si els resultats han de fer enfadar el sector turístic, millor que de resultats no n’hi hagi gaires i millor que siguin bons.

La idea que aportava el Josep Capella no és bona, és boníssima i necessària, però una mala gestió i l’escassa voluntat política en matèria de vigilància i prevenció, queda només en mans de la bona voluntat d’uns inspectors mal pagats, poc valorats i menys respectats.