Ja sé que la Revista té una secció de cinema, però he cregut oportú titular l’opinió d’aquest mes amb el film que protagonitzaren Tom Cruise i Paul Newman fa uns anys. No pertany a cap pel·lícula saber que en l’actual boom immobiliari espanyol hi ha aflorat una gran quantitat de diner negre de diferents procedències. En quin percentatge? Doncs precisament perquè no passa pel fisc la cosa és fa pràcticament impossible de saber del cert. Els experts apunten que els darrers resultats de les investigacions antimàfia de la zona de Marbella només suposen la punta de l’iceberg d’aquestes grans operacions de blanqueig de diners, procedents, sobretot, de la delinqüència internacional.

Fa uns mesos vam saber que un empresari de Reus es veia implicat en aquestes xarxes dedicades al blanqueig de diners de màfies de l’Est d’Europa.

A Cambrils de tant en tant apareixen notícies referents a operacions policials que evidencien que també som una zona ben coneguda per la delinqüència a gran escala. Ja no ens sorprenen tant les notícies ocurregudes al nostre municipi referents a l’activitat de les màfies en el negoci de la prostitució o del tràfic de drogues. Amb tot això em preocupa quina és la percepció que podem tenir de com s’instal·la aquest capital a casa nostra. Em refereixo a raonaments del tipus: “mentre paguin, m’és igual d’on els treguin”. Tots sabem que no cal que tinguem una especial vocació d’agents secrets, segur que ens vénen al cap exemples on l’evidència salta a la vista. Ara s’ha de reconèixer que la moral i “fer diners” no acostumen a anar de la mà. Però a mi no em resultaria agradable que un dia aparegués una notícia que relacionés la construcció de certa urbanització o de tal edifici del nostre municipi amb diners procedents de l’extorsió, d’assassinats o del tràfic d’armes o de dones. El que encara em preocupa més amb la instal·lació d’aquests diners al nostre país és que afecti l’estreta relació existent entre la classe política i el negoci immobiliari. Ja hem vist els escandalosos casos de municipis de la Costa del Sol on això s’ha traduït en una pèrdua de les garanties democràtiques. Que ens quedi clar que la llibertat d’opinió i la transparència no estan en subhasta.