Tot va començar quan l’home va saber dominar el foc. Una senzilla fogata, un atuell, aigua i alguns vegetals van servir perquè els primers pobladors del nostre planeta inventessin un dels plats més acceptats de la humanitat: la sopa. La sopa és possiblement un dels pocs aliments culinaris que tenen en comú civilitzacions, societats i religions de la terra. En aquest sentit el nostre país ocupa un lloc destacat. Les llargues coccions a l’olla sempre han estat lligades a la nostra tradició culinària i fins a l’últim racó de la nostra geografia hi ha una sopa pròpia de cada gastronomia local.

La sopa ha estat sempre la base de l’alimentació dels pobles. Cada país, cada poble té la seva sopa. L’exemple d’això és: el minestrone italià, el borsch rus, la sopa d’aleta de tauró xinesa, la sopa de ceba francesa i una infinitat de sopes del nostre país. És tanta la seva importància que hi ha multitud de refranys i dites populars que fan referència a la sopa: Francisco de Quevedo, per exemple deia que “la sopa i la dona com més reposada més bona”; hi ha aquella altra dita “no et cremis la boca per menjar aviat la sopa” o “qui menja sopes se les pensa totes”… En l’Edat Mitjana l’expressió “anar a la sopa” era sinònim d’anar a l’aventura o estar sense recursos, perquè significava demanar sopa als convents.

La paraula sopa apareix al segle vi amb la forma llatina tardana suppa. A Espanya apareix la paraula soparia l’any 942. El compositor Giuseppe Verdi atribuïa gran part de la seva inspiració a la calor d’un bon plat de sopa. La reina Victòria d’Anglaterra prenia sopa abans d’esmorzar per obrir la gana.

En la injusta fama que ha sofert la sopa com a aliment poc nutritiu, es pot afirmar que aquest és el plat més indicat per començar un àpat, ja que compleix tots els requisits d’una alimentació adequada, a més de ser altament reconstituent al preparar l’estómac per ingerir altres aliments, hidrata l’organisme a l’aportar la quantitat d’aigua necessària per compensar l’accés d’aliment sòlid, tan comú als nostres dies. S’ha demostrat científicament la seva propietat curativa. Al tenir un baix contingut calòric resulta molt recomanable en dietes baixes en calories per mantenir un pes adequat. Per nosaltres, la sopa no és només una entrada en matèria de menjar, sinó que ens dóna la primera tonada de l’àpat. És com l’obertura d’una òpera que anuncia el tema de l’obra.

Hi ha sopes al gust de tothom. Per això la sopa és el primer plat preferit per moltes famílies. Sempre ve de gust perquè permet infinitat de preparacions en l’elaboració, a més de completar i combinar amb qualsevol segon plat.

Josep Pla, deia: “nosaltes som partidaris de les sopes, que el país sigui cada dia més soper, i no només per la bona marxa de la salut física sinó també per l’equilibri espiritual”.