La Catalunya Sud, ciutadans de tercera
Fa anys i panys que els nostres dirigents autonòmics somplen la boca glosant paraules tan fantàstiques com equilibri territorial i alhora argumenten com tots els catalans som iguals, visquem a Gràcia, Badalona, Figueres o Ulldecona.
Malgrat tot, la realitat acostuma a ser implacable i sagafa més aviat un mentider que un coix. Els esvorancs ferroviaris provocats per les obres de lAVE van convertir en una odissea els desplaçaments al cap i casal del Principat. Curiosament, els usuaris de rodalies, ciutadania de làrea metropolitana de Barcelona, van gaudir duns avantatges: no pagar limport durant les obres de reparació i disponibilitat duns autobusos fins a la capital. Unes mesures sensates destinades a disminuir els inconvenients soferts per milers dusuaris.
Tanmateix, altres milers de catalans que també van patir aquest bunyol ferroviari van restar exclosos daquest tracte. Heu descobert lorigen daquests soferts ciutadans? No cal ser un Einstein per constatar com totes aquelles persones provinents del sud de Catalunya (Tortosa, Flix, Reus, Tarragona, Cambrils ) van haver de patir els retards pagant religiosament el bitllet i buscant-se la vida per poder agafar un autobús que els permetés arribar, després de quatre hores de calvari, a llur destí.
Per lequànime Renfe, un català de primera acabava a Sant Vicenç - Coma-ruga; de Cunit avall, ja se sap!
Potser vaig tenir una passa damnèsia; però no recordo pas que lHonorable Montilla o el Parlament de Catalunya, a part de lexercici estèril de queixar-se de la xulesca ministra de Foment, es trenquessin gaire les banyes defensant els drets duns catalans que han tingut la dissort de viure a les comarques meridionals del Principat.
LAVE ja uneix Barcelona i Madrid, però el pencaire o lestudiant que ha danar a la capital des de Cambrils, per exemple, de poc li serveix tanta modernitat i tanta velocitat. Vostè agafi la Cafetera Express, nom més escaient que Regional Express, i amb la paciència dun monjo budista preparis per assaborir un viatge de 90 quilòmetres en el termini raonable d1 hora i 45 minuts. La velocitat mitjana resulta dinfart! Ara bé, la simpàtica companyia acostuma a oferir-te alguna sorpresa per fer la ruta més entretinguda i pots acabar el trajecte amb barba de tres dies.
Del tren passem a laigua. Ara Catalunya té una emergència nacional perquè a Barcelona es parla de possibles restriccions. Clar, la Terra Alta o les Garrigues, amb una colla danys proveïts amb camions cisterna, no són catalans de primera; són quatre matats que no es mereixen gaire atenció de la Nostra, TV3. I a la fi, algun tertulià savi o el bufat Josep Cuní ens descobriran la sopa dall del malbaratament de laigua: els pagesos que no estalvien el preciós líquid i tenen la gosadia de regar els fruiters o lhorta amb aigua i no cervesa. Quin escàs glamour! Els ciutadans de primera, amb les piscines de les urbanitzacions fent pena, per culpa de la insolidaritat de la Catalunya Sud que no vol donar aigua de lEbre. I això que vam rebre regals com Vandellós I i II, Ascó I i II, Erquimia de Flix, la petroquímica de Constantí, els parcs eòlics del Priorat Som desagraïts aquests catalans de tercera i no ens mereixem res de res!
Malgrat tot, la realitat acostuma a ser implacable i sagafa més aviat un mentider que un coix. Els esvorancs ferroviaris provocats per les obres de lAVE van convertir en una odissea els desplaçaments al cap i casal del Principat. Curiosament, els usuaris de rodalies, ciutadania de làrea metropolitana de Barcelona, van gaudir duns avantatges: no pagar limport durant les obres de reparació i disponibilitat duns autobusos fins a la capital. Unes mesures sensates destinades a disminuir els inconvenients soferts per milers dusuaris.
Tanmateix, altres milers de catalans que també van patir aquest bunyol ferroviari van restar exclosos daquest tracte. Heu descobert lorigen daquests soferts ciutadans? No cal ser un Einstein per constatar com totes aquelles persones provinents del sud de Catalunya (Tortosa, Flix, Reus, Tarragona, Cambrils ) van haver de patir els retards pagant religiosament el bitllet i buscant-se la vida per poder agafar un autobús que els permetés arribar, després de quatre hores de calvari, a llur destí.
Per lequànime Renfe, un català de primera acabava a Sant Vicenç - Coma-ruga; de Cunit avall, ja se sap!
Potser vaig tenir una passa damnèsia; però no recordo pas que lHonorable Montilla o el Parlament de Catalunya, a part de lexercici estèril de queixar-se de la xulesca ministra de Foment, es trenquessin gaire les banyes defensant els drets duns catalans que han tingut la dissort de viure a les comarques meridionals del Principat.
LAVE ja uneix Barcelona i Madrid, però el pencaire o lestudiant que ha danar a la capital des de Cambrils, per exemple, de poc li serveix tanta modernitat i tanta velocitat. Vostè agafi la Cafetera Express, nom més escaient que Regional Express, i amb la paciència dun monjo budista preparis per assaborir un viatge de 90 quilòmetres en el termini raonable d1 hora i 45 minuts. La velocitat mitjana resulta dinfart! Ara bé, la simpàtica companyia acostuma a oferir-te alguna sorpresa per fer la ruta més entretinguda i pots acabar el trajecte amb barba de tres dies.
Del tren passem a laigua. Ara Catalunya té una emergència nacional perquè a Barcelona es parla de possibles restriccions. Clar, la Terra Alta o les Garrigues, amb una colla danys proveïts amb camions cisterna, no són catalans de primera; són quatre matats que no es mereixen gaire atenció de la Nostra, TV3. I a la fi, algun tertulià savi o el bufat Josep Cuní ens descobriran la sopa dall del malbaratament de laigua: els pagesos que no estalvien el preciós líquid i tenen la gosadia de regar els fruiters o lhorta amb aigua i no cervesa. Quin escàs glamour! Els ciutadans de primera, amb les piscines de les urbanitzacions fent pena, per culpa de la insolidaritat de la Catalunya Sud que no vol donar aigua de lEbre. I això que vam rebre regals com Vandellós I i II, Ascó I i II, Erquimia de Flix, la petroquímica de Constantí, els parcs eòlics del Priorat Som desagraïts aquests catalans de tercera i no ens mereixem res de res!