La televisió, una eina o un problema?
Sempre hi ha dues versions de la història, i en aquest tema també. Hi ha qui està a favor de la televisió i creu que és una eina de transmissió de cultura i saber (de fet és el que més sassembla a la transmissió cultural de fa segles, quan els petits aprenien dels grans tot el que calia saber a través de les històries que explicaven). I per altra banda hi ha qui creu que és un problema que els nostres alumnes vegin tanta televisió i que aprenen coses que no haurien daprendre.
Doncs bé, anem a ser a una mica eclèctics! És veritat que hi ha molta programació que incita a la violència i que moltes imatges daquest tipus poden arribar a pertorbar fins i tot el son del nen. Però si els pares veuen les notícies, on per cert apareixen moltes cròniques on hi ha sang i fetge; i ho veiem dinant! Com els nostres fills ho poden evitar!
Gandhi deia que la violència genera més violència i només podem crear o generar pau amb actuacions pacífiques, i en aquest cas imatges de pau. Feu una prova, un dia mirant la televisió dediqueu-vos a comptar el número descenaris de guerra que apareixen, realment us sorprendreu.
Potser, doncs, el que caldria és que en comptes de fer nens immunes a les imatges esgarrifoses (que per cert ja shi estant tornant), deixar de veure notícies violentes, com a mínim a lhora de les menjades, i més si les fem amb els nostres fills; a més podrem gaudir dun espai amb ells molt preuat. Si els adults som capaços de racionalitzar lús del televisor els nostres nens i nenes també ho aprendran.
Sílvia Manresa és pedagoga, especialista en estratègies daprenentatge i orientació escolar
silviamanresa@hotmail.com
Doncs bé, anem a ser a una mica eclèctics! És veritat que hi ha molta programació que incita a la violència i que moltes imatges daquest tipus poden arribar a pertorbar fins i tot el son del nen. Però si els pares veuen les notícies, on per cert apareixen moltes cròniques on hi ha sang i fetge; i ho veiem dinant! Com els nostres fills ho poden evitar!
Gandhi deia que la violència genera més violència i només podem crear o generar pau amb actuacions pacífiques, i en aquest cas imatges de pau. Feu una prova, un dia mirant la televisió dediqueu-vos a comptar el número descenaris de guerra que apareixen, realment us sorprendreu.
Potser, doncs, el que caldria és que en comptes de fer nens immunes a les imatges esgarrifoses (que per cert ja shi estant tornant), deixar de veure notícies violentes, com a mínim a lhora de les menjades, i més si les fem amb els nostres fills; a més podrem gaudir dun espai amb ells molt preuat. Si els adults som capaços de racionalitzar lús del televisor els nostres nens i nenes també ho aprendran.
Sílvia Manresa és pedagoga, especialista en estratègies daprenentatge i orientació escolar
silviamanresa@hotmail.com