Magazín cultural
A Barcelona començaven lany nou amb una publicació destinada a tenir un gran impacte en la difusió cultural de la capital catalana. Time Out és un setmanari sobre programació cultural i tendències urbanes creada a Londres el 1968, un any molt significatiu en la revifalla de la cultura europea. Daleshores ençà shan creat edicions en diverses ciutats del món i Barcelona és lúnica de lEstat espanyol que compta amb edició pròpia, apadrinada pel Grup Cultura 03 (revistes Sàpiens i Descobrir Catalunya, editorial Ara Llibres, etc.) El magazín aconsegueix exposar de forma molt pràctica la gran munió dactes culturals programats cada setmana a la ciutat: cinema, teatre, exposicions, fires, concerts i altres esdeveniments; i també inclou reportatges, crítiques i entrevistes diverses sobre cultura i temps doci (gastronomia, locals, botigues, llibres). És, doncs, un aparador imprescindible per donar difusió al gran nombre dactes culturals que hi tenen lloc i, alhora, una guia ordenada i completa de lagenda cultural, molt útil per no embafar-se abans dhora i estar al corrent de tot. La presentació del projecte portava el següent lema publicitari, prou encertat: Si tavorreixes és perquè vols. És més, aquest projecte periodístic cobra especial rellevància en utilitzar el català com a llengua vehicular, demostrant que vol estar més aviat al servei de la població autòctona que no pas dels passavolants. Mirant-sho des de casa nostra, a la costa, a vegades dóna la sensació que la difusió dels principals actes culturals estigui pensada més per al turista que no pas per al ciutadà.
És en aquest sentit, la difusió de les activitats culturals posant en contacte directe loferta amb els possibles consumidors, que seria bo reclamar la creació duna publicació similar a la Time Out barcelonina destinada exclusivament a làrea del Camp de Tarragona. Aquesta regió, que compta amb una població de més de mig milió de persones, presenta una programació cultural incipient i fràgil, però, al cap i a la fi, és la que alimenta el temps doci dels seus ciutadans. Malgrat la inestabilitat de les programacions, massa dependents de les institucions públiques i, per tant, canviants segons bufen els vents de les polítiques municipals, i lexistència de nombrosos projectes culturals que no aconsegueixen arrencar i consolidar-se o de simples esdeveniments efímers, no és menys cert que cada dia, especialment durant els caps de setmana i els dies festius, se celebren diversos actes culturals a les ciutats i viles del Camp. Per exemple, en els darrers anys sha incrementat el nombre de teatres i auditoris (també aviat a Cambrils) i es comença a apostar per la producció pròpia (com ara, el Centre dArts Escèniques de Reus), tot i que en aquest sector de la cultura la iniciativa privada sigui gairebé inexistent. Diverses associacions i entitats treballen en làmbit municipal per mantenir una programació cultural al llarg de lany, com ara Tarragona Cultura Contemporània, especialment enfocada a la creació de qualitat i que compta ja amb una publicació per difondre les seves activitats. No shan doblidar les festes majors, que combinen tradició amb la concentració de diversos actes culturals, com concerts o representacions.
No és fàcil, doncs, seguir què fan a les poblacions de la rodalia un cap de setmana qualsevol i, sovint, el desconeixement es produeix respecte als actes del propi municipi, malgrat la gran quantitat de fulletons que sediten i que semporten una part important del pressupost municipal de Cultura i Festes. Una publicació periòdica exhaustiva podria ser el punt de trobada de tots aquests actes, tant els oficials com els més improvisats, els institucionals com les iniciatives privades. Aquesta proposta és interessant quan cal, per damunt de tot, animar les iniciatives culturals de les nostres comarques amb la finalitat de crear una indústria cultural autòctona (una mera utopia?). És una manera de donar cohesió al territori aprofitant les hores que podem compartir durant el temps doci, així com de satisfer aquell tòpic dinvertir en cultura. Però, sobretot, dinvertir en la ciutadania.
Manel Tarés és físic i historiador
És en aquest sentit, la difusió de les activitats culturals posant en contacte directe loferta amb els possibles consumidors, que seria bo reclamar la creació duna publicació similar a la Time Out barcelonina destinada exclusivament a làrea del Camp de Tarragona. Aquesta regió, que compta amb una població de més de mig milió de persones, presenta una programació cultural incipient i fràgil, però, al cap i a la fi, és la que alimenta el temps doci dels seus ciutadans. Malgrat la inestabilitat de les programacions, massa dependents de les institucions públiques i, per tant, canviants segons bufen els vents de les polítiques municipals, i lexistència de nombrosos projectes culturals que no aconsegueixen arrencar i consolidar-se o de simples esdeveniments efímers, no és menys cert que cada dia, especialment durant els caps de setmana i els dies festius, se celebren diversos actes culturals a les ciutats i viles del Camp. Per exemple, en els darrers anys sha incrementat el nombre de teatres i auditoris (també aviat a Cambrils) i es comença a apostar per la producció pròpia (com ara, el Centre dArts Escèniques de Reus), tot i que en aquest sector de la cultura la iniciativa privada sigui gairebé inexistent. Diverses associacions i entitats treballen en làmbit municipal per mantenir una programació cultural al llarg de lany, com ara Tarragona Cultura Contemporània, especialment enfocada a la creació de qualitat i que compta ja amb una publicació per difondre les seves activitats. No shan doblidar les festes majors, que combinen tradició amb la concentració de diversos actes culturals, com concerts o representacions.
No és fàcil, doncs, seguir què fan a les poblacions de la rodalia un cap de setmana qualsevol i, sovint, el desconeixement es produeix respecte als actes del propi municipi, malgrat la gran quantitat de fulletons que sediten i que semporten una part important del pressupost municipal de Cultura i Festes. Una publicació periòdica exhaustiva podria ser el punt de trobada de tots aquests actes, tant els oficials com els més improvisats, els institucionals com les iniciatives privades. Aquesta proposta és interessant quan cal, per damunt de tot, animar les iniciatives culturals de les nostres comarques amb la finalitat de crear una indústria cultural autòctona (una mera utopia?). És una manera de donar cohesió al territori aprofitant les hores que podem compartir durant el temps doci, així com de satisfer aquell tòpic dinvertir en cultura. Però, sobretot, dinvertir en la ciutadania.
Manel Tarés és físic i historiador