Democràcia assembleària
Després duns dies destira i arronsa, lalcalde i lequip de govern han fet marxa enrere en la creació de zones blaves en diverses zones del nucli urbà. Shan trobat una important oposició per part dalguns sectors socials i, a pesar que hi ha parers distints, lalcalde ha argumentat la retirada dient que no penso barallar-me amb els meus veïns, ni molt menys. Això de respectar la voluntat popular està molt bé i, dit així, és difícil que trobem ningú que no hi estigui dacord. Però la cosa es complica quan ens aturem a esbrinar què hem dentendre exactament per voluntat popular.
El nostre sistema polític el municipal inclòs està organitzat a partir deleccions i candidatures, darrere de les quals hi ha sovint partits polítics. És un sistema amb un notable descrèdit de causes tant darrel local com supralocal però és el que tenim i, com afirma una frase atribuïda habitualment a lexprimer ministre britànic Winston Churchill, la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics. És per mitjà de les urnes que sexpressa la veritable voluntat popular i és davant de les urnes, a través dels compromisos programàtics, on els candidats, habitualment designats pels partits, proclamen les polítiques i decisions que portaran a terme si en tenen locasió.
És intel·ligent no enrocar-se en opinions fixes si així es creu convenient després dun intercanvi didees raonable, però la maduresa sexpressa també en la convicció amb què hom defensa les propostes pròpies, que se suposa preses de forma meditada i convençuda. I, sobretot, el que no és acceptable és que les decisions agafin la direcció que li imprimeix el vent dels que criden més o menys fort.
Té més validesa lopinió dun grup de veïns afectats, ni que sigui sota la forma dassemblea, que la del conjunt del poble expressada a través dunes eleccions? Exercir la responsabilitat de govern local no és quedar bé amb els veïns, sinó aplicar amb valentia les decisions més correctes per al conjunt dels administrats, és a dir, per a tot el municipi. Tendim a pensar que el carrer on vivim és nostre i que nosaltres tenim més dret que altres a decidir què shi ha de fer. Però que ho pensem no vol dir que sigui veritat. Els carrers són de tots i a tots, per mitjà dels representants lliurement i democràticament elegits, ens correspon decidir-ho. De vegades les decisions no són fàcils, però probablement són aquestes les més necessàries.
Imaginem i no tinc ni la més remota idea de si el que llegireu en aquest paràgraf té cap base o és pura entelèquia que la candidatura guanyadora de les darreres eleccions municipals hagués inclòs en el programa electoral la creació de noves zones blaves per afavorir la mobilitat dins del nucli urbà i que justament per aquest motiu una sèrie de persones li van donar el seu suport. Seria suficient la protesta duns veïns, ni que sigui organitzats en forma dassociació, per alterar el compromís pres davant de tot el poble? La meva opinió és que no. Rectificar, segons diuen, és de savis, però cedir a les primeres de canvi davant de votacions i manifestos elaborats vés a saber amb quines garanties de transparència i control democràtic seria senyal dimmaduresa. I faltar a la paraula donada al conjunt dels administrats.
Xavier Bas és periodista
El nostre sistema polític el municipal inclòs està organitzat a partir deleccions i candidatures, darrere de les quals hi ha sovint partits polítics. És un sistema amb un notable descrèdit de causes tant darrel local com supralocal però és el que tenim i, com afirma una frase atribuïda habitualment a lexprimer ministre britànic Winston Churchill, la democràcia és el menys dolent dels sistemes polítics. És per mitjà de les urnes que sexpressa la veritable voluntat popular i és davant de les urnes, a través dels compromisos programàtics, on els candidats, habitualment designats pels partits, proclamen les polítiques i decisions que portaran a terme si en tenen locasió.
És intel·ligent no enrocar-se en opinions fixes si així es creu convenient després dun intercanvi didees raonable, però la maduresa sexpressa també en la convicció amb què hom defensa les propostes pròpies, que se suposa preses de forma meditada i convençuda. I, sobretot, el que no és acceptable és que les decisions agafin la direcció que li imprimeix el vent dels que criden més o menys fort.
Té més validesa lopinió dun grup de veïns afectats, ni que sigui sota la forma dassemblea, que la del conjunt del poble expressada a través dunes eleccions? Exercir la responsabilitat de govern local no és quedar bé amb els veïns, sinó aplicar amb valentia les decisions més correctes per al conjunt dels administrats, és a dir, per a tot el municipi. Tendim a pensar que el carrer on vivim és nostre i que nosaltres tenim més dret que altres a decidir què shi ha de fer. Però que ho pensem no vol dir que sigui veritat. Els carrers són de tots i a tots, per mitjà dels representants lliurement i democràticament elegits, ens correspon decidir-ho. De vegades les decisions no són fàcils, però probablement són aquestes les més necessàries.
Imaginem i no tinc ni la més remota idea de si el que llegireu en aquest paràgraf té cap base o és pura entelèquia que la candidatura guanyadora de les darreres eleccions municipals hagués inclòs en el programa electoral la creació de noves zones blaves per afavorir la mobilitat dins del nucli urbà i que justament per aquest motiu una sèrie de persones li van donar el seu suport. Seria suficient la protesta duns veïns, ni que sigui organitzats en forma dassociació, per alterar el compromís pres davant de tot el poble? La meva opinió és que no. Rectificar, segons diuen, és de savis, però cedir a les primeres de canvi davant de votacions i manifestos elaborats vés a saber amb quines garanties de transparència i control democràtic seria senyal dimmaduresa. I faltar a la paraula donada al conjunt dels administrats.
Xavier Bas és periodista