La varietat o variació
Molts cops heu sentit allò de en la varietat és on hi ha el gust. És una dita que pretén donar fe duna situació molt freqüent que provoca lelecció de la persona. El poder de decidir genera dubtes (com a mínim), i més quan ens establim en una posició o estatus de fer o tenir que ens garanteix estabilitat o tranquil·litat.
També hi ha persones que per se són monòtones o fixes didees, la qual cosa no està ni bé ni malament, però soposa a aquelles altres que els agrada variar, canviar o gaudir de la vida fent coses diferents.
En termes esportius, el principi de la varietat o variació és això, un principi. Per tant, el tenim com a punt de partida. És un principi molt important per diferents aspectes tècnics i de progressió en lentrenament que ara no analitzaré en detall.
On vull anar a parar és a provocar que el pensament dalguna persona variï i inclogui canvis de pràctica en el seu sistema de treball físic i deixi de fer un sol tipus dentrenament quatre dies a la setmana, per fer-ne dos de diferents en dos dies cadascun.
Evidentment aquí també hi juguen un paper important dos aspectes relacionats amb lactivitat física:
1. El plaer o gust per un tipus dactivitat.
2. La socialització o relacions que establim en aquesta.
Pel que fa al primer aspecte, si ets una persona que practica exercici i li agrada fer-ho, de ben segur que et serà fàcil començar un nou tipus de treball dentrenament en les teves rutines.
Pel que fa a la segona causa, hem de fer extensiu el terme varietat també a làmbit social, o fer que a la nova activitat hi ingressin també els vells amics o companys.
En qualsevol cas, i parlant dexemples reals, seria molt positiu fer una alternança en exercicis aeròbics i variar-los, implicant-los en dies dentrenament diferents. Aconseguiríem treballar grups musculars variats, però mantenint el fons dels treball aeròbic i cardiovascular. Podríem escollir o barrejar entre: spinning, aeròbic, cardiobox, córrer, remar, nedar, fer bicicleta (carretera o muntanya), caminar i també totes les modalitats cardiovasculars que podem trobar en un gimnàs (rem, bici estàtica, el·líptica, cinta rodant...).
En el treball de força, excepte les persones amb objectius molt específics (han dacabar amb pesos i màquines), podem variar entre pesos solts, barres i discos, màquines isocinètiques, pilotes llastades, exercicis amb el propi cos, circuits dentrenament, exercicis per parelles, multisalts, multillançaments, electroestimulació...
Amb tot això, una persona que fa cinc dies dentrenament a la setmana pot portar a terme una varietat important destímuls al seu cos, aconseguint daquesta forma incrementar el seu rendiment, variar els grups musculars i probablement reduir el risc de patir una lesió. En activitats de molta tensió i esforç com lspinning (amb puntes de caire anaeròbic) va molt bé combinar-lo amb altres activitats més suaus, que provoquin lestirament muscular, com fer estiraments o Pilates, i variar de grup muscular, fent una altra activitat que impliqui més treball de tren superior, com la natació, per exemple.
De vegades ens costa variar, però és important fer-ho, encara que ens costi al principi. Tant el nostre cos com el nostre rendiment i salut ho agrairan.
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal
També hi ha persones que per se són monòtones o fixes didees, la qual cosa no està ni bé ni malament, però soposa a aquelles altres que els agrada variar, canviar o gaudir de la vida fent coses diferents.
En termes esportius, el principi de la varietat o variació és això, un principi. Per tant, el tenim com a punt de partida. És un principi molt important per diferents aspectes tècnics i de progressió en lentrenament que ara no analitzaré en detall.
On vull anar a parar és a provocar que el pensament dalguna persona variï i inclogui canvis de pràctica en el seu sistema de treball físic i deixi de fer un sol tipus dentrenament quatre dies a la setmana, per fer-ne dos de diferents en dos dies cadascun.
Evidentment aquí també hi juguen un paper important dos aspectes relacionats amb lactivitat física:
1. El plaer o gust per un tipus dactivitat.
2. La socialització o relacions que establim en aquesta.
Pel que fa al primer aspecte, si ets una persona que practica exercici i li agrada fer-ho, de ben segur que et serà fàcil començar un nou tipus de treball dentrenament en les teves rutines.
Pel que fa a la segona causa, hem de fer extensiu el terme varietat també a làmbit social, o fer que a la nova activitat hi ingressin també els vells amics o companys.
En qualsevol cas, i parlant dexemples reals, seria molt positiu fer una alternança en exercicis aeròbics i variar-los, implicant-los en dies dentrenament diferents. Aconseguiríem treballar grups musculars variats, però mantenint el fons dels treball aeròbic i cardiovascular. Podríem escollir o barrejar entre: spinning, aeròbic, cardiobox, córrer, remar, nedar, fer bicicleta (carretera o muntanya), caminar i també totes les modalitats cardiovasculars que podem trobar en un gimnàs (rem, bici estàtica, el·líptica, cinta rodant...).
En el treball de força, excepte les persones amb objectius molt específics (han dacabar amb pesos i màquines), podem variar entre pesos solts, barres i discos, màquines isocinètiques, pilotes llastades, exercicis amb el propi cos, circuits dentrenament, exercicis per parelles, multisalts, multillançaments, electroestimulació...
Amb tot això, una persona que fa cinc dies dentrenament a la setmana pot portar a terme una varietat important destímuls al seu cos, aconseguint daquesta forma incrementar el seu rendiment, variar els grups musculars i probablement reduir el risc de patir una lesió. En activitats de molta tensió i esforç com lspinning (amb puntes de caire anaeròbic) va molt bé combinar-lo amb altres activitats més suaus, que provoquin lestirament muscular, com fer estiraments o Pilates, i variar de grup muscular, fent una altra activitat que impliqui més treball de tren superior, com la natació, per exemple.
De vegades ens costa variar, però és important fer-ho, encara que ens costi al principi. Tant el nostre cos com el nostre rendiment i salut ho agrairan.
Joaquim Borràs és llicenciat en Educació Física i entrenador personal