Moltes vegades, en diferents aspectes de la nostra vida, hi ha comentaris o llegendes urbanes que no tenen cap fons documental ni científic, però que la gent els fem servir per afirmar uns coneixements que segurament seran equivocats o no seguiran correctament la forma de fer les coses.

En el món de l’esport i l’activitat física sovint hi ha aquest tipus d’intrusisme en els coneixements reals de les coses. Molta gent, pel fet de fer molt temps que està fent un tipus d’activitat, pensa que la fa bé i que la seva és la forma correcta de fer-ho. També hi ha molts savis als quals no els pots explicar res perquè et diuen: “jo sempre ho he fet així”. Resposta: “doncs sempre ho has fet malament”. Podríem parlar de molts aspectes, però aquesta vegada miraré d’explicar-ne quatre o cinc, de molt rellevants, i que els podem escoltar en molts llocs on es practica l’activitat física.

Els abdominals
Encara avui, molta gent creu que per eliminar la panxa o els “michelins” hem de fer abdominals fins a l’extenuació. La realitat és que el fet de poder perdre pes d’un lloc en concret és una falsa creença, fruit del màrqueting de les empreses del sector. Quan fem un exercici, la suposada pèrdua de greix es produirà en tot el cos (i si el balanç entre les calories consumides i gastades és negatiu). És molt difícil aprimar-se per parts, a més, les persones acumulem el greix en llocs diferents segons la nostra tipologia. El que sí és cert és que fent abdominals tonificarem la part treballada i la farem més prominent. Si ens volem aprimar o reduir greix d’un lloc concret, hi ha d’haver un treball genèric, aeròbic, complementat amb exercicis de tonificació específics i amb una dieta correcta per aconseguir l’objectiu que es busca.

Com més sues, més t’aprimes
Aquest apartat va dedicat a aquelles persones que fent exercici forcen la seva sudoració utilitzant plàstics o excessos de roba. Això és un error, ja que si bé és cert que al suar es perd pes, encara ho és més que al reposar tots els líquids perduts el tornes a recuperar. Cada persona té el seu nivell de sudoració. Forçar-la només contribueix a deshidratar-se, disminuir el rendiment i afectar sèriament la salut de l’individu.

Més abdominals
Fins i tot molts monitors utilitzen els termes erronis d’abdominals superiors i inferiors, i el pitjor és que separen els tipus d’exercicis en funció d’aquests termes. Bàsicament tenim tres músculs abdominals: el recte anterior, els oblics i el transvers. Tot el que diuen referent als superiors i inferiors afecta al recte anterior, tot sencer, no per parts. Cada vegada que treballem amb la intenció de fer abdominals inferiors, estem potenciant bàsicament el psoes ilíac, que és un potentíssim múscul que ja de per si està hipertonificat (és el múscul que ens permet elevar les cames des dels malucs). Per tant, hauríem d’intentar evitar aquest tipus d’exercicis.

El flat
D’aquesta molesta sensació vull dir dues coses. La primera és explicar que el flat és una afectació dels músculs respiratoris (diafragma i intercostals) que apareix durant la pràctica de l’exercici, quan aquests músculs no poden satisfer les seves necessitats a causa de la manca de flux sanguini, ja que aquest es dirigeix primer als grans grups musculars que el sol·liciten. En segon lloc, la relació que s’atribueix al fet de beure aigua amb tenir flat. Tenint en compte la causa explicada anteriorment, veiem que això no és cert. Compte! Beure en grans quantitats provocarà una baixada de rendiment, però beure poc i sovint és el més indicat en la pràctica de l’exercici físic.

Els cruiximents (“agulletes”)
Els cruiximents són microtrencaments en les fibres i estructures musculars provocats probablement per un treball físic en què predominen les contraccions excèntriques a la pràctica del qual, a més, l’organisme no està adaptat. Un cop explicat això, ja podem dir que l’aigua amb sucre no serveix per a res en aquest tipus de casos. Aquesta creença es basava en el fet que es pensava que les “agulletes” eren cristalls d’àcid làctic acumulats en els músculs després de fer un esforç intens. L’aigua amb sucre col·laboraria a desfer aquests cristalls i a arrossegar-los a través de la sang. Això no té base sòlida ja que en biòpsies musculars no s’han trobat mai cristalls d’àcid làctic.

Bé, hi hauria moltes més coses per aclarir o explicar. Cal que esteu sempre ben assessorats i orientats de com s’ha de fer la pràctica física i de quins són els seus efectes.