Opinió

Ciclisme “indoor”

Cap a l’any 1979, un sud-africà una mica desencantat de la vida, i tip de viure en un règim racista, va arribar a Venice Beach, Califòrnia. Aquest individu es deia i es diu Johnny Golberg. A la gran majoria no us sonarà de res aquest nom, però si us dic que és l’inventor de l’spinning ja és una altra cosa. A més el mot spinning és marca registrada per ell mateix, igual que spinner i spin.

Bé, quan Johnny arriba a Califòrnia, ell es busca a si mateix i es troba de veritat en el World Gym, probablement la meca del bodybuilding, o el que és el mateix, el gimnàs més prestigiós del món. Efectivament, a principis dels 80, Johnny Golberg és una de les principals estrelles del World Gym. Posteriorment es converteix en un prestigiós entrenador personal i porta estrelles com Victoria Principal o Kenny Rogers.

Juntament amb això, comença a dedicar-se al ciclisme professional d’alta resistència, a més de ser un gran triatleta de classe mundial i un expert en arts marcials. Aquesta preparació per a proves americanes de gran resistència és el que porta Johnny a desenvolupar, cap a l’any 1987, l’spinning, que a més queda com un terme registrat.

Aquest any, a Cambrils, ha entrat amb força el cicló indoor. Conec unes quantes persones que el practiquen de forma regular. Bàsicament es tracta de pedalar sense parar en una bicicleta estàtica una mica especial, amb un fre o canvi que regula la rigidesa del pedaleig, durant una classe d’uns 40 minuts, dirigida per un monitor especialitzat (Johnny Golberg té el seu propi sistema de formació, el millor del món segons diuen els experts) que engresca els participants a través de la música preparada per a l’ocasió.

El monitor ha d’anar conduint els participants i simulant desplaçaments per pla, pujades, baixades, etcètera, provocant d’aquesta forma els canvis de ritme que tan bé van per a l’entrenament aeròbic. A més, quant als ciclistes, es tracta d’una activitat divertida, que es pot fer en un grup d’entre 12 i 20 persones i en què cadascú va aprenent a regular i notar les seves sensacions.

El principal treball és aeròbic, tant per la durada com per la intensitat de l’esforç, però el ciclisme indoor també tonifica d’una forma molt important les cames, els glutis, els abdominals, els malucs i els braços, és a dir, es tracta d’un exercici completíssim. Es calcula que en una sessió es poden arribar a cremar al voltant de 500 calories. També té l’avantatge de ser un exercici de baix impacte, en què les articulacions del turmell i genoll no tenen cap sobrecàrrega per recolzaments (com pot passar en la carrera o en altres modalitats aeròbiques dirigides).

Pel que fa als complements, hem de parlar en primer lloc d’un MRC (monitor del ritme cardíac) o pulsòmetre. Aquesta eina és bàsica, ja que d’ella dependran els diferents moviments que fem per la franja aeròbica recomanada. És, per tant, imprescindible per regular el ritme de la classe i no caure en baixades o en sobrepassar-nos en excés, cosa que seria més greu. D’altra banda, hem de portar el que els ciclistes anomenen culotte per tal que les nostres natges estiguin en perfectes condicions, sobretot el dia després de la pràctica. També van molt bé els diferents teixits tècnics del ciclisme o d’altres esports, que ajuden a transpirar, sense que es xopin gairebé gens. Igualment s’ha de portar una tovallola i, depenent del nivell de màquines que hi hagi, va molt bé posar-se unes sabatilles específiques de pedal automàtic, ja que ajuden en gran mesura. En darrer terme, una cosa imprescindible és hidratar-se durant tota la sessió. El practicant s’ha de portar la seva ampolla o bidó d’aigua o beguda isotònica i anar bebent durant tota la sessió. Normalment totes les màquines tenen portabidons, la qual cosa facilita molt el seu ús.

spinning, doncs, és un eficaç entrenament cardiovascular i alhora una divertida activitat en grup. No voldria acabar sense citar una frase del seu creador: “Cadascú ha de trobar la forma d’entrenar-se. No existeix cap norma absoluta que indiqui com n’ha de ser d’alt o de baix el ritme cardíac. Cadascú ha d’arribar a saber quan ha de pedalar més ràpid o més lent. Es tracta d’obtenir més del que ja es té fins al moment. I l’spinning ho permet”.